National Geographic 9101001 El manual del propietario

Tipo
El manual del propietario
5
DE
(CA) Advertências gerais de segurança
RISCO DE CEGUEIRA! Nunca direcione este aparelho diretamente para o sol ou para perto do sol. RISCO DE CEGUEIRA!
PERIGO DE ASFIXIA! Este produto contém peças pequenas que podem ser engolidas por crianças! PERIGO DE ASFIXIA!
RISCO DE INCÊNDIO! Não sujeite o aparelho sobretudo as lentes à radiação solar direta! A compressão da luz
pode provocar um incêndio.
Não desmonte o aparelho! Em caso de defeito, consulte o seu distribuidor especializado. Ele contactará o Centro de
Assistência e poderá enviar o aparelho para uma eventual reparação.
• Não sujeite o aparelho a altas temperaturas.
O dispositivo foi pensado para o uso privado. Respeite a privacidade dos seus vizinhos – não observando, por exem-
plo, o interior de habitações!
(PT) Advertiments generals
PERILL DE PÈRDUA DE LA VISIÓ! No mireu directament al sol ni a prop del sol amb aquest aparell. Hi ha PERILL DE
PÈRDUA DE LA VISIÓ!
PERILL D’ASFÍXIA! Els nens només poden utilitzar l’aparell sota vigilància. Mantingueu els materials d’embalatge
(bosses, gomes, etc.) fora de l’abast dels nens! Hi ha PERILL D’ASFÍXIA!
PERILL D’INCENDI! No exposeu l’aparell (especialment les lents) a la llum solar directa! La concentració de la llum
podria provocar incendis.
No desmunteu l’aparell! En cas d’un defecte, adreceu-vos al vostre distribuïdor. Ell es posarà en contacte amb el
centre d’assistència tècnica i podrà enviar-hi l’aparell en cas que calgui una reparació.
• No exposeu l’aparell a altes temperatures.
Aquest aparell estan destinats a l’ús privat. Tingueu en compte la privadesa d’altres persones i eviteu, p. e., observar
l’interior de les cases!
(RU) Общие предупреждения
Опасность ПОТЕРИ ЗРЕНИЯ! Ни в коем случае не смотрите через это устройство прямо на солнце или в на-
правлении солнца. Опасность ПОТЕРИ ЗРЕНИЯ!
Существует опасность УДУШЕНИЯ! Дети могут пользоваться устройством только под присмотром взрослых.
Храните упаковку (пластиковые пакеты, резиновые ленты и пр.) в недоступном для детей месте. Существует
опасность УДУШЕНИЯ!
ОПАСНОСТЬ ПОЖАРА! Не оставляйте устройство – в особенности линзы под прямыми солнечными лучами!
Из-за фокусировки солнечных лучей может возникнуть пожар!
Никогда не разбирайте устройство. При возникновении неисправностей обратитесь к дилеру.
Он свяжется с нашим сервисным центром и при необходимости отправит устройство в ремонт.
Не допускайте нагревания устройства до высокой температуры
Никогда не разбирайте устройство. При возникновении неисправностей обратитесь к дилеру.
Он свяжется с нашим сервисным центром и при необходимости отправит устройство в ремонт.
34
Primer mireu si el telescopi és comparable amb l’exemple A o amb l’exemple B.
El vostre telescopi també pot tenir característiques d’ambdós exemples.
b
c
d
e
g
h
f
J
1#
1)
1)
1!
i
1^
1@
1)
1%
A
Exemple A: Telescopi refractor amb cercador
CA
35
Els accessoris poden variar segons el model.
Vista general de les peces
1. Tub del telescopi (Telescopi refractor de tub)
2. Telescopi cercador
3. Cargols d’ajust per al telescopi cercador
4. Cargols de subjecció i femelles per al
muntatge del telescopi cercador
5. Lent de l’objectiu
6. Suport de l’ocular (connector de l’ocular)
7. Rodeta d’enfocament
8. Peça de connexió del tub del telescopi
9. Capçal del trípode amb suport
10. Clips de xació
11. Cames del trípode (extensibles)
12. Cargol de xació per ajustar l’alçada amb
precisió (moviment cap amunt i cap avall)
13. Cargol de xació per a l’eix vertical (rotació a
dreta i esquerra)
14. Safata d’accessoris (Exemple B)
15. Ocular(s)
16. Mirall zenital
17. Filtre lunar
18. Lent d’inversió
(Opcionalment: lent Barlow)
Telescopi cercador:
c
1^
1&
1%
1*
1%
Ocular:
1%
1%
Lent d’inversió:Mirall zenital:
Filtre lunar:
36
Primer mireu si el telescopi és comparable amb l’exemple A o amb l’exemple B.
El vostre telescopi també pot tenir característiques d’ambdós exemples.
b
f
1@
j
1$
1)
1)
1)
1!
i
c
Exemple B: Telescopi reflector amb cercador LED i ajust fi vertical
g
h
1#
1%
B
CA
37
Els accessoris poden variar segons el model.
Vista general de les peces
1. Tub del telescopi (Telescopi reector de tub)
2. Telescopi cercador LED
3. Cargols d’ajust per al telescopi cercador
4. Cargols de subjecció (Exemple A)
5. Obertura del mirall
6. Suport de l’ocular (connector de l’ocular)
7. Rodeta d’enfocament
8. Peça de connexió del tub del telescopi
9. Capçal del trípode amb suport
10. Cargol per a les cames del trípode
11. Cames del trípode (extensibles)
12. Cargol de xació per ajustar l’alçada amb
precisió (moviment cap amunt i cap avall)
13. Cargol de xació per a l’eix vertical (rotació a
dreta i esquerra)
14. Safata d’accessoris
15. Ocular(s)
16. Mirall zenital (Exemple A)
17. Filtre lunar
18. Lent d’inversió
(Opcionalment: lent Barlow)
Telescopi cercador LED:
1&
1%
Ocular:
Filtre lunar:
1%
1%
c
Lent d’inversió:
1*
1%
38
Així es munta el teu telescopi
Abans de començar a muntar-lo, pensa’t bé on vols col·locar-lo. És important que triïs un lloc des d’on pu-
guis observar el cel sense obstacles, on el terra sigui ferm i anivellat, i on tinguis prou espai al teu voltant.
Quan hagis trobat el lloc ideal, comença a muntar-lo.
Exemple A
Es mostra un telescopi refractor amb cercador en una muntura AZ.
Fig. 1
1)
Obre primer els clips de xació de les cames del trípode (10).
A continuació, extreu les parts inferiors de les cames del trí-
pode (11) tan avall com sigui possible i torna a tancar els
clips de xació (g. 1). Més endavant podràs canviar l’alçada
del trípode introduint les cames del trípode de la mateixa ma-
nera.
Fig. 2
1@
Ara munta el tub del telescopi (1) al trípode inserint la conne-
xió del tub del telescopi (8) al suport del capçal del trípode
(9) (g. 2). Enrosca al suport el cargol de xació per ajustar
l’alçada amb precisió (12) per tal de subjectar les dues peces
entre si.
CA
39
Fig. 3b
d
d
Fig. 3a
E
Telescopi cercador / Telescopi cercador LED
En funció del model del telescopi, o bé caldrà enroscar primer el telescopi cercador o cercador LED amb un
suport (g. 3a), o bé s’inserirà directament (g. 3b). El cercador se subjectarà a continuació amb cargols.
Assegura’t quin és el pas que has de seguir per al teu cercador.
Com inserir un ocular si feu servir un telescopi refractor:
Després, retira la coberta antipols del suport de l’ocular (6). Ara podràs inserir el mirall zenital (16) al suport
de l’ocular i subjectar-lo amb el petit cargol al connector (g. 4). A continuació, introdueix l’ocular (15) a
l’obertura del mirall zenital (16) (g. 4). Aquí també hi ha un cargol amb el qual pots xar l’ocular al mirall
zenital.
Nota: Col·loca primer l’ocular amb la major distància focal (p. e., 20 mm) al mirall zenital. En aquest cas,
l’augment serà mínim, però serà més fàcil poder observar alguna cosa.
40
Exemple B
Es mostra un telescopi reector amb visor LED i ajust  vertical en una muntura AZ.
Fig. 1
1)
Subjecta les cames del trípode al capçal del trípode (g. 1)
mitjançant els cargols d’orelles.
Fig. 2a
1$
Fig. 2b
1$
Col·locació de la safata d’accessoris
Segons el trípode que s’inclogui, caldrà instal·lar la safata d’accessoris segons calgui. A la g. 2a es mos-
tra una safata d’accessoris subjectada amb cargols. A la g. 2b es mostra una safata d’accessoris que es
munta girant-la en el sentit de les agulles del rellotge.
CA
41
Fig. 3a
E
Fig. 3b
d
d
Telescopi cercador / Telescopi cercador LED
En funció del model del telescopi, o bé caldrà enroscar primer el telescopi cercador o cercador LED amb un
suport (g. 3a), o bé s’inserirà directament (g. 3b). El cercador se subjectarà a continuació amb cargols.
Assegura’t quin és el pas que has de seguir per al teu cercador.
Fig. 4
Com inserir un ocular si feu servir un
telescopi reector:
Després, retira la coberta antipols del suport de l’ocular (6).
Ara podràs inserir el ocular (15) al suport de l’ocular i subjec-
tar-lo amb el petit cargol al connector (g. 4).
Nota: Col·loca primer l’ocular amb la major distància focal (p.
e., 20 mm) al mirall zenital. En aquest cas, l’augment serà mí-
nim, però serà més fàcil poder observar alguna cosa.
Fig. 5
1@
i
Fig. 6
1@
1#
Ara enrosca l’ajust precís de l’alçada al connector de metall platejat que sobresurt del tub del telescopi.
Has d’unir el tub del telescopi amb el trípode. Per fer-ho, pren els cargols de cap gralat amb les volanderes
i cargola el tub del telescopi al capçal del trípode (g. 5). Col·loca el cargol de pressió per ajustar l’alçada
amb precisió al jou del capçal del trípode (g. 6).
42
Quin ocular és el més adient?
És important que per al principi de les teves observacions seleccionis sempre un ocular (15) amb la major
distància focal. Després podràs anar provant altres oculars amb menys distància focal un darrere l’altre.
La distància focal s’indica en mil·límetres a l’ocular corresponent. En general s’aplica la següent regla: com
més gran sigui la distància focal de l’ocular, menor serà l’augment! Per calcular l’augment hi ha una fórmula
senzilla de càlcul:
600 mm ÷ 20 mm = 30X
600 mm ÷ 12,5 mm = 48X
600 mm ÷ 4 mm = 150X
Fórmula per calcular l’augment:
Distància focal (telescopi) ÷ distància focal (ocular) = augment
Exemples:
Muntura azimutal
La muntura azimutal no és altra cosa que el fet de poder moure el telescopi cap amunt i cap avall, cap a
l’esquerra i cap a la dreta, sense haver de moure el trípode. Mitjançant la xació azimutal i els cargols per
ajustar l’alçada amb precisió es pot ajustar el telescopi per poder xar un objecte (és a dir, per observar-lo
de forma xa). Amb l’ajust precís de l’alçada podràs moure el telescopi a poc a poc cap amunt i cap avall.
I si auixes la xació azimutal, el podràs girar cap a l’esquerra i cap a la dreta.
CA
43
Abans de la primera observació
Abans d’observar alguna cosa per primera vegada hauràs de coordinar el telescopi cercador (2) i el tub
del telescopi (1) entre si. Cal que ajustis el telescopi cercador de tal manera que vegis el mateix que a
través de l’ocular del tub del telescopi. Només així podràs utilitzar el telescopi cercador durant les teves
observacions per localitzar objectes de forma aproximada abans d’ampliar-los i observar-los a través de
l’ocular del tub del telescopi.
(A)
(B) (C)
Fig. 7
=
Com coordinar el telescopi cercador i el tub del telescopi entre si?
Mira per l’ocular (15) del tub del telescopi (1) i apunta a un objecte clarament visible (p. e., la torre d’una
església) a certa distància. Enfoca’l amb la rodeta d’enfocament (7), com es mostra a la g. 7a.
Important: Lobjecte s’ha de veure centrat al camp de visió de l’ocular.
Consell: Auixa els cargols de xació per ajustar l’alçada amb precisió (12) i l’eix vertical (13) per poder
moure el tub del telescopi (1) cap a la dreta i cap a l’esquerra o cap amunt i cap avall. Quan l’objecte es
trobi ben posicionat al camp de visió, podràs collar de nou els cargols de xació per xar la posició del tub
del telescopi. A continuació, mira pel telescopi cercador (2). Veuràs la imatge del teu objecte localitzat en
un reticle. La imatge es veurà cap per avall.
Nota: La imatge que veuràs a través del telescopi cercador es troba cap per avall, perquè l’òptica la inver-
teix. Això és completament normal, no és cap error.
En cas que la imatge que vegis pel telescopi cercador no es trobi ben centrada al reticle (g. 7b), hauràs de
girar els cargols d’ajust del telescopi cercador (3). Vés girant els cargols ns que la imatge estigui centrada
al reticle (g. 7c). Ara mira per l’ocular (15) i assegura’t que la secció d’imatge sigui la mateixa que es veu
en mirar pel telescopi cercador (però, naturalment, cap per avall).
Important: Quan les dues seccions d’imatge siguin iguals, el telescopi cercador i el tub del telescopi es-
taran ben coordinats entre si.
44
Ús del ltre lunar
Si la imatge de la lluna et resulta massa lluminosa, pots enroscar el ltre lunar verd (17) per sota a la
rosca de l’ocular (15). Locular el pots posar simplement al mirall zenital (16). La imatge que ara veuràs per
l’ocular serà verdosa. D’aquesta manera es reduirà la claredat de la lluna i serà més agradable observar-la.
NOTES sobre la neteja
• Netegeu les lents (oculars i/o objectius) només amb un drap suau i sense borrissol (p. e., microbra).
No apliqueu massa pressió amb el drap per evitar esgarrapar les lents.
• Per eliminar les restes de brutícia més resistents, humitegeu el drap amb un líquid de neteja d’ulleres i
netegeu les lents aplicant-hi poca pressió.
• Protegiu el dispositiu contra la pols i la humitat! Després de l’ús (especialment en condicions d’alta
humitat de l’aire), deixeu que passi un temps d’aclimatació a temperatura ambient per tal que pugui
desaparèixer la humitat restant.
Possibles objectes d’observació
A continuació hem seleccionat i explicat alguns objectes celestials molt interessants per a tu. A les
il·lustracions corresponents t’ensenyem com veuràs els objectes pel telescopi amb els oculars inclosos
en condicions de bona visibilitat.
Lluna
f=20 mm f=6 mm
La lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra.
Diàmetre: 3.476 km / Distància de la Terra: 384.400 km
Després del sol, la lluna és el segon objecte més
lluminós del cel.
Atès que la lluna dóna la volta a la Terra un cop al mes,
l’angle entre la Terra, la lluna i el sol canvia constant-
ment. Això s’observa en els cicles de la lluna. El temps
que transcorre entre les dues fases consecutives de
lluna nova és de 29,5 dies (709 hores).
Constel·lació d’ORIÓ / M42
f=20 mm f=6 mm
Ascensió recta: 05 h 35 m (hores : minuts) /
Declinació: -05° 25' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.344 anys llum
Amb una distància d’aproximadament 1.344 anys
llum, la nebulosa d’Orió (M42) és la nebulosa difusa
més lluminosa del cel que es pot veure a simple vista;
per això és un objecte valuós per a telescopis de
totes les mides: des dels binoculars més petits fins
als observatoris terrestres més grans i el telescopi
espacial Hubble.
La nebulosa consta principalment d’un núvol gegant de pols i gas d’hidrogen que amb més de 10 graus
s’estén sobre més de la meitat de la constel·lació d’Orió. L’extensió d’aquest núvol enorme és de diversos
centenars d’anys llum.
CA
45
Constel·lació de la LIRA / M57
f=20 mm f=6 mm
Ascensió recta: 18 h 53 m (hores : minuts) /
Declinació: +33° 02' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 2.412 anys llum
La famosa nebulosa de l’Anell M57 a la constel·lació
de la Lira es considera sovint el prototip d’una
nebulosa planetària; és una de les gemmes del cel
d’estiu de l’hemisferi nord. Investigacions recents
han demostrat que és molt probable que es tracti
d’un anell (Torus) de matèria lluminosa brillant que
envolta l’estrella central (només visible amb telescopis més grans), i no una estructura de gas esfèric o
el·lipsoidal. Si s’observés la nebulosa de l’Anell des del pla lateral, s’assemblaria a la nebulosa de l’Halter
M27. Observem aquest objecte exactament al pol de la nebulosa.
Constel·lació de la Guineueta / M27
f=20 mm f=6 mm
Ascensió recta: 19 h 59 m (hores : minuts) /
Declinació: +22° 43' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.360 anys llum
La nebulosa de l’Halter M27 a la Guineueta va ser la
primera nebulosa planetària mai descoberta. El 12 de
juliol de 1764, Charles Messier va descobrir aquest
nou i fascinant tipus d’objectes en aquella època.
Veiem aquest objecte gairebé exactament des del pla
equatorial. Si s’observés la nebulosa de l’Halter des
d’un dels seus pols, probablement tindria la forma
d'un anell i s’assemblaria a la visió que tenim de la nebulosa de l’Anell M57. Aquest objecte ja es pot veure
bé en condicions meteorològiques raonablement bones i amb un augment petit.
Descàrrega de programari Astronomia:
www.bresser.de/download/AZ/Astro_Software
46
Breu ABC del telescopi
Què vol dir...?
Distància focal:
Totes les coses que amplien un objecte mitjançant una òptica (lent) tenen una determinada distància focal.
Es tracta de la ruta que la llum recorre des de la lent ns al punt focal. El punt focal també es coneix com a
enfocament. Quan la imatge està ben enfocada, es veu nítida. En un telescopi es combinen les distàncies
focals del tub del telescopi i de l’ocular.
Lent:
La lent redirigeix la llum incident de manera que produeix una imatge nítida després d’una certa distància
(distància focal) al punt focal.
Ocular (15):
Un ocular és un sistema d’una o més lents dirigides cap a l’ull. Amb un ocular
es registra la imatge nítida que es forma al punt focal d’una lent i s’amplia
més. Per calcular l’augment hi ha una fórmula senzilla de càlcul:
Distància focal del tub del telescopi / distància focal de l’ocular = augment
Com pots veure, l’augment d’un telescopi depèn tant de la distància focal del
ocular com de la distància focal del tub del telescopi.
Seguint la fórmula de càlcul s’obté l’augment següent si fas servir un ocular
amb una distància focal de 20 mm i un tub de telescopi amb una distància
focal de 600 mm: 600 mm : 20 mm = 30 augments
Lent d’inversió (18):
La lent d’inversió es col·loca davant de l’ocular, al connector de l’ocular del
tub del telescopi. Mitjançant la lent integrada, pot incrementar-se encara més
l’augment de l’ocular (normalment 1,5 vegades). Tal com indica el seu nom, la
imatge s’inverteix amb la lent d’inversió i es mostra de peu i ns i tot amb la
orientació correcta.
Lent Barlow (18):
Com a alternativa a una lent d’inversió, també es pot incloure una lent Barlow. La lent Barlow es pot fer servir
per augmentar la distància focal d’un telescopi. En funció del tipus de lent és possible duplicar o ns i tot
triplicar la distància focal.
CA
47
Augment:
L’augment equival a la diferència entre l’observació a simple vista i l’observació mitjançant un aparell
d’augment (p. e., un telescopi). Lobservació a simple vista és senzilla (1 augment). Si un telescopi 30
augments, podràs veure l’objecte 30 vegades més gran que si l’observessis a simple vista. Vegeu també
«Ocular».
Mirall zenital (16):
Mirall que redirigeix el feix de llum en angle recte. D’aquesta manera, en un tub
de telescopi recte es pot corregir la posició d’observació i mirar còmodament
per l’ocular des de dalt. Amb el mirall zenital, la imatge es veu bé de peu, però
amb els costats intercanviats.
ELIMINACIÓ
Elimineu els materials d’embalatge segons el tipus. Trobareu informació sobre l’eliminació adequa-
da al servei d’eliminació de residus municipal o al consell de medi ambient corresponent.
Garantia i servei
El període de garantia habitual és de 5 anys i comença el dia de la compra. Trobareu les condicions com-
pletes de garantia, i els serveis prestats a www.bresser.de/warranty_terms.

Transcripción de documentos

DE (CA) Advertências gerais de segurança • RISCO DE CEGUEIRA! Nunca direcione este aparelho diretamente para o sol ou para perto do sol. RISCO DE CEGUEIRA! • PERIGO DE ASFIXIA! Este produto contém peças pequenas que podem ser engolidas por crianças! PERIGO DE ASFIXIA! • RISCO DE INCÊNDIO! Não sujeite o aparelho – sobretudo as lentes – à radiação solar direta! A compressão da luz pode provocar um incêndio. • Não desmonte o aparelho! Em caso de defeito, consulte o seu distribuidor especializado. Ele contactará o Centro de Assistência e poderá enviar o aparelho para uma eventual reparação. • Não sujeite o aparelho a altas temperaturas. • O dispositivo foi pensado para o uso privado. Respeite a privacidade dos seus vizinhos – não observando, por exemplo, o interior de habitações! (PT) Advertiments generals • PERILL DE PÈRDUA DE LA VISIÓ! No mireu directament al sol ni a prop del sol amb aquest aparell. Hi ha PERILL DE PÈRDUA DE LA VISIÓ! • PERILL D’ASFÍXIA! Els nens només poden utilitzar l’aparell sota vigilància. Mantingueu els materials d’embalatge (bosses, gomes, etc.) fora de l’abast dels nens! Hi ha PERILL D’ASFÍXIA! • PERILL D’INCENDI! No exposeu l’aparell (especialment les lents) a la llum solar directa! La concentració de la llum podria provocar incendis. • No desmunteu l’aparell! En cas d’un defecte, adreceu-vos al vostre distribuïdor. Ell es posarà en contacte amb el centre d’assistència tècnica i podrà enviar-hi l’aparell en cas que calgui una reparació. • No exposeu l’aparell a altes temperatures. • Aquest aparell estan destinats a l’ús privat. Tingueu en compte la privadesa d’altres persones i eviteu, p. e., observar l’interior de les cases! (RU) Общие предупреждения • Опасность ПОТЕРИ ЗРЕНИЯ! Ни в коем случае не смотрите через это устройство прямо на солнце или в направлении солнца. Опасность ПОТЕРИ ЗРЕНИЯ! • Существует опасность УДУШЕНИЯ! Дети могут пользоваться устройством только под присмотром взрослых. Храните упаковку (пластиковые пакеты, резиновые ленты и пр.) в недоступном для детей месте. Существует опасность УДУШЕНИЯ! • ОПАСНОСТЬ ПОЖАРА! Не оставляйте устройство – в особенности линзы – под прямыми солнечными лучами! Из-за фокусировки солнечных лучей может возникнуть пожар! • Никогда не разбирайте устройство. При возникновении неисправностей обратитесь к дилеру. Он свяжется с нашим сервисным центром и при необходимости отправит устройство в ремонт. • Не допускайте нагревания устройства до высокой температуры • Никогда не разбирайте устройство. При возникновении неисправностей обратитесь к дилеру. Он свяжется с нашим сервисным центром и при необходимости отправит устройство в ремонт. 5 Primer mireu si el telescopi és comparable amb l’exemple A o amb l’exemple B. El vostre telescopi també pot tenir característiques d’ambdós exemples. Exemple A: Telescopi refractor amb cercador A b c d 1% 1# 1^ g 1) 1! 34 f e i 1@ J h 1) 1) CA Els accessoris poden variar segons el model. Vista general de les peces 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Tub del telescopi (Telescopi refractor de tub) Telescopi cercador Cargols d’ajust per al telescopi cercador Cargols de subjecció i femelles per al muntatge del telescopi cercador Lent de l’objectiu Suport de l’ocular (connector de l’ocular) Rodeta d’enfocament Peça de connexió del tub del telescopi Capçal del trípode amb suport Clips de fixació Telescopi cercador: 11. Cames del trípode (extensibles) 12. Cargol de fixació per ajustar l’alçada amb precisió (moviment cap amunt i cap avall) 13. Cargol de fixació per a l’eix vertical (rotació a dreta i esquerra) 14. Safata d’accessoris (Exemple B) 15. Ocular(s) 16. Mirall zenital 17. Filtre lunar 18. Lent d’inversió (Opcionalment: lent Barlow) Mirall zenital: c Lent d’inversió: 1^ 1% Ocular: 1% 1% Filtre lunar: 1* 1% 1& 35 Primer mireu si el telescopi és comparable amb l’exemple A o amb l’exemple B. El vostre telescopi també pot tenir característiques d’ambdós exemples. Exemple B: Telescopi reflector amb cercador LED i ajust fi vertical f B c  1% g h i 1# b 1@ j 1$ 1) 1! 36 1) 1) CA Els accessoris poden variar segons el model. Vista general de les peces 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. Tub del telescopi (Telescopi reflector de tub) Telescopi cercador LED Cargols d’ajust per al telescopi cercador Cargols de subjecció (Exemple A) Obertura del mirall Suport de l’ocular (connector de l’ocular) Rodeta d’enfocament Peça de connexió del tub del telescopi Capçal del trípode amb suport Cargol per a les cames del trípode Cames del trípode (extensibles) 12. Cargol de fixació per ajustar l’alçada amb precisió (moviment cap amunt i cap avall) 13. Cargol de fixació per a l’eix vertical (rotació a dreta i esquerra) 14. Safata d’accessoris 15. Ocular(s) 16. Mirall zenital (Exemple A) 17. Filtre lunar 18. Lent d’inversió (Opcionalment: lent Barlow) Filtre lunar: Telescopi cercador LED: c Lent d’inversió: 1% 1% 1& Ocular: 1% 1* 1% 37 Així es munta el teu telescopi Abans de començar a muntar-lo, pensa’t bé on vols col·locar-lo. És important que triïs un lloc des d’on puguis observar el cel sense obstacles, on el terra sigui ferm i anivellat, i on tinguis prou espai al teu voltant. Quan hagis trobat el lloc ideal, comença a muntar-lo. Exemple A Es mostra un telescopi refractor amb cercador en una muntura AZ. 1) Fig. 1 1@ Fig. 2 38 Obre primer els clips de fixació de les cames del trípode (10). A continuació, extreu les parts inferiors de les cames del trípode (11) tan avall com sigui possible i torna a tancar els clips de fixació (fig. 1). Més endavant podràs canviar l’alçada del trípode introduint les cames del trípode de la mateixa manera. Ara munta el tub del telescopi (1) al trípode inserint la connexió del tub del telescopi (8) al suport del capçal del trípode (9) (fig. 2). Enrosca al suport el cargol de fixació per ajustar l’alçada amb precisió (12) per tal de subjectar les dues peces entre si. CA  E Fig. 3a  d d Fig. 3b Telescopi cercador / Telescopi cercador LED En funció del model del telescopi, o bé caldrà enroscar primer el telescopi cercador o cercador LED amb un suport (fig. 3a), o bé s’inserirà directament (fig. 3b). El cercador se subjectarà a continuació amb cargols. Assegura’t quin és el pas que has de seguir per al teu cercador. Com inserir un ocular si feu servir un telescopi refractor: Després, retira la coberta antipols del suport de l’ocular (6). Ara podràs inserir el mirall zenital (16) al suport de l’ocular i subjectar-lo amb el petit cargol al connector (fig. 4). A continuació, introdueix l’ocular (15) a l’obertura del mirall zenital (16) (fig. 4). Aquí també hi ha un cargol amb el qual pots fixar l’ocular al mirall zenital. Nota: Col·loca primer l’ocular amb la major distància focal (p. e., 20 mm) al mirall zenital. En aquest cas, l’augment serà mínim, però serà més fàcil poder observar alguna cosa. 39 Exemple B Es mostra un telescopi reflector amb visor LED i ajust fi vertical en una muntura AZ. 1) Subjecta les cames del trípode al capçal del trípode (fig. 1) mitjançant els cargols d’orelles. Fig. 1 1$ 1$ Fig. 2a Col·locació de la safata d’accessoris Fig. 2b Segons el trípode que s’inclogui, caldrà instal·lar la safata d’accessoris segons calgui. A la fig. 2a es mostra una safata d’accessoris subjectada amb cargols. A la fig. 2b es mostra una safata d’accessoris que es munta girant-la en el sentit de les agulles del rellotge. 40 CA  E d  d Fig. 3b Fig. 3a Telescopi cercador / Telescopi cercador LED En funció del model del telescopi, o bé caldrà enroscar primer el telescopi cercador o cercador LED amb un suport (fig. 3a), o bé s’inserirà directament (fig. 3b). El cercador se subjectarà a continuació amb cargols. Assegura’t quin és el pas que has de seguir per al teu cercador. Com inserir un ocular si feu servir un telescopi reflector: Després, retira la coberta antipols del suport de l’ocular (6). Ara podràs inserir el ocular (15) al suport de l’ocular i subjectar-lo amb el petit cargol al connector (fig. 4). Nota: Col·loca primer l’ocular amb la major distància focal (p. e., 20 mm) al mirall zenital. En aquest cas, l’augment serà mínim, però serà més fàcil poder observar alguna cosa. Fig. 4 1@ i 1@ Fig. 5 Fig. 6 1# Ara enrosca l’ajust precís de l’alçada al connector de metall platejat que sobresurt del tub del telescopi. Has d’unir el tub del telescopi amb el trípode. Per fer-ho, pren els cargols de cap grafilat amb les volanderes i cargola el tub del telescopi al capçal del trípode (fig. 5). Col·loca el cargol de pressió per ajustar l’alçada amb precisió al jou del capçal del trípode (fig. 6). 41 Quin ocular és el més adient? És important que per al principi de les teves observacions seleccionis sempre un ocular (15) amb la major distància focal. Després podràs anar provant altres oculars amb menys distància focal un darrere l’altre. La distància focal s’indica en mil·límetres a l’ocular corresponent. En general s’aplica la següent regla: com més gran sigui la distància focal de l’ocular, menor serà l’augment! Per calcular l’augment hi ha una fórmula senzilla de càlcul: Fórmula per calcular l’augment: Distància focal (telescopi) ÷ distància focal (ocular) = augment Exemples: 600 mm ÷ 20 mm = 30X 600 mm ÷ 12,5 mm = 48X 600 mm ÷ 4 mm = 150X Muntura azimutal La muntura azimutal no és altra cosa que el fet de poder moure el telescopi cap amunt i cap avall, cap a l’esquerra i cap a la dreta, sense haver de moure el trípode. Mitjançant la fixació azimutal i els cargols per ajustar l’alçada amb precisió es pot ajustar el telescopi per poder fixar un objecte (és a dir, per observar-lo de forma fixa). Amb l’ajust precís de l’alçada podràs moure el telescopi a poc a poc cap amunt i cap avall. I si afluixes la fixació azimutal, el podràs girar cap a l’esquerra i cap a la dreta. 42 CA Abans de la primera observació Abans d’observar alguna cosa per primera vegada hauràs de coordinar el telescopi cercador (2) i el tub del telescopi (1) entre si. Cal que ajustis el telescopi cercador de tal manera que vegis el mateix que a través de l’ocular del tub del telescopi. Només així podràs utilitzar el telescopi cercador durant les teves observacions per localitzar objectes de forma aproximada abans d’ampliar-los i observar-los a través de l’ocular del tub del telescopi. (A) = Fig. 7 (B) (C) Com coordinar el telescopi cercador i el tub del telescopi entre si? Mira per l’ocular (15) del tub del telescopi (1) i apunta a un objecte clarament visible (p. e., la torre d’una església) a certa distància. Enfoca’l amb la rodeta d’enfocament (7), com es mostra a la fig. 7a. Important: L’objecte s’ha de veure centrat al camp de visió de l’ocular. Consell: Afluixa els cargols de fixació per ajustar l’alçada amb precisió (12) i l’eix vertical (13) per poder moure el tub del telescopi (1) cap a la dreta i cap a l’esquerra o cap amunt i cap avall. Quan l’objecte es trobi ben posicionat al camp de visió, podràs collar de nou els cargols de fixació per fixar la posició del tub del telescopi. A continuació, mira pel telescopi cercador (2). Veuràs la imatge del teu objecte localitzat en un reticle. La imatge es veurà cap per avall. Nota: La imatge que veuràs a través del telescopi cercador es troba cap per avall, perquè l’òptica la inverteix. Això és completament normal, no és cap error. En cas que la imatge que vegis pel telescopi cercador no es trobi ben centrada al reticle (fig. 7b), hauràs de girar els cargols d’ajust del telescopi cercador (3). Vés girant els cargols fins que la imatge estigui centrada al reticle (fig. 7c). Ara mira per l’ocular (15) i assegura’t que la secció d’imatge sigui la mateixa que es veu en mirar pel telescopi cercador (però, naturalment, cap per avall). Important: Quan les dues seccions d’imatge siguin iguals, el telescopi cercador i el tub del telescopi estaran ben coordinats entre si. 43 Ús del filtre lunar Si la imatge de la lluna et resulta massa lluminosa, pots enroscar el filtre lunar verd (17) per sota a la rosca de l’ocular (15). L’ocular el pots posar simplement al mirall zenital (16). La imatge que ara veuràs per l’ocular serà verdosa. D’aquesta manera es reduirà la claredat de la lluna i serà més agradable observar-la. NOTES sobre la neteja • Netegeu les lents (oculars i/o objectius) només amb un drap suau i sense borrissol (p. e., microfibra). No apliqueu massa pressió amb el drap per evitar esgarrapar les lents. • Per eliminar les restes de brutícia més resistents, humitegeu el drap amb un líquid de neteja d’ulleres i netegeu les lents aplicant-hi poca pressió. • Protegiu el dispositiu contra la pols i la humitat! Després de l’ús (especialment en condicions d’alta humitat de l’aire), deixeu que passi un temps d’aclimatació a temperatura ambient per tal que pugui desaparèixer la humitat restant. Possibles objectes d’observació A continuació hem seleccionat i explicat alguns objectes celestials molt interessants per a tu. A les il·lustracions corresponents t’ensenyem com veuràs els objectes pel telescopi amb els oculars inclosos en condicions de bona visibilitat. Lluna f=20 mm La lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra. Diàmetre: 3.476 km / Distància de la Terra: 384.400 km f=6 mm Constel·lació d’ORIÓ / M42 f=20 mm f=6 mm Després del sol, la lluna és el segon objecte més lluminós del cel. Atès que la lluna dóna la volta a la Terra un cop al mes, l’angle entre la Terra, la lluna i el sol canvia constantment. Això s’observa en els cicles de la lluna. El temps que transcorre entre les dues fases consecutives de lluna nova és de 29,5 dies (709 hores). Ascensió recta: 05 h 35 m (hores : minuts) / Declinació: -05° 25' (graus : minuts) Distància de la Terra: 1.344 anys llum Amb una distància d’aproximadament 1.344 anys llum, la nebulosa d’Orió (M42) és la nebulosa difusa més lluminosa del cel que es pot veure a simple vista; per això és un objecte valuós per a telescopis de totes les mides: des dels binoculars més petits fins als observatoris terrestres més grans i el telescopi espacial Hubble. La nebulosa consta principalment d’un núvol gegant de pols i gas d’hidrogen que amb més de 10 graus s’estén sobre més de la meitat de la constel·lació d’Orió. L’extensió d’aquest núvol enorme és de diversos centenars d’anys llum. 44 CA Constel·lació de la LIRA / M57 Ascensió recta: 18 h 53 m (hores : minuts) / Declinació: +33° 02' (graus : minuts) Distància de la Terra: 2.412 anys llum La famosa nebulosa de l’Anell M57 a la constel·lació de la Lira es considera sovint el prototip d’una nebulosa planetària; és una de les gemmes del cel d’estiu de l’hemisferi nord. Investigacions recents f=20 mm f=6 mm han demostrat que és molt probable que es tracti d’un anell (Torus) de matèria lluminosa brillant que envolta l’estrella central (només visible amb telescopis més grans), i no una estructura de gas esfèric o el·lipsoidal. Si s’observés la nebulosa de l’Anell des del pla lateral, s’assemblaria a la nebulosa de l’Halter M27. Observem aquest objecte exactament al pol de la nebulosa. Constel·lació de la Guineueta / M27 Ascensió recta: 19 h 59 m (hores : minuts) / Declinació: +22° 43' (graus : minuts) Distància de la Terra: 1.360 anys llum La nebulosa de l’Halter M27 a la Guineueta va ser la primera nebulosa planetària mai descoberta. El 12 de juliol de 1764, Charles Messier va descobrir aquest nou i fascinant tipus d’objectes en aquella època. Veiem aquest objecte gairebé exactament des del pla f=20 mm f=6 mm equatorial. Si s’observés la nebulosa de l’Halter des d’un dels seus pols, probablement tindria la forma d'un anell i s’assemblaria a la visió que tenim de la nebulosa de l’Anell M57. Aquest objecte ja es pot veure bé en condicions meteorològiques raonablement bones i amb un augment petit. Descàrrega de programari Astronomia: www.bresser.de/download/AZ/Astro_Software 45 Breu ABC del telescopi Què vol dir...? Distància focal: Totes les coses que amplien un objecte mitjançant una òptica (lent) tenen una determinada distància focal. Es tracta de la ruta que la llum recorre des de la lent fins al punt focal. El punt focal també es coneix com a enfocament. Quan la imatge està ben enfocada, es veu nítida. En un telescopi es combinen les distàncies focals del tub del telescopi i de l’ocular. Lent: La lent redirigeix la llum incident de manera que produeix una imatge nítida després d’una certa distància (distància focal) al punt focal. Ocular (15): Un ocular és un sistema d’una o més lents dirigides cap a l’ull. Amb un ocular es registra la imatge nítida que es forma al punt focal d’una lent i s’amplia més. Per calcular l’augment hi ha una fórmula senzilla de càlcul: Distància focal del tub del telescopi / distància focal de l’ocular = augment Com pots veure, l’augment d’un telescopi depèn tant de la distància focal del ocular com de la distància focal del tub del telescopi. Seguint la fórmula de càlcul s’obté l’augment següent si fas servir un ocular amb una distància focal de 20 mm i un tub de telescopi amb una distància focal de 600 mm: 600 mm : 20 mm = 30 augments Lent d’inversió (18): La lent d’inversió es col·loca davant de l’ocular, al connector de l’ocular del tub del telescopi. Mitjançant la lent integrada, pot incrementar-se encara més l’augment de l’ocular (normalment 1,5 vegades). Tal com indica el seu nom, la imatge s’inverteix amb la lent d’inversió i es mostra de peu i fins i tot amb la orientació correcta. Lent Barlow (18): Com a alternativa a una lent d’inversió, també es pot incloure una lent Barlow. La lent Barlow es pot fer servir per augmentar la distància focal d’un telescopi. En funció del tipus de lent és possible duplicar o fins i tot triplicar la distància focal. 46 CA Augment: L’augment equival a la diferència entre l’observació a simple vista i l’observació mitjançant un aparell d’augment (p. e., un telescopi). L’observació a simple vista és senzilla (1 augment). Si un telescopi té 30 augments, podràs veure l’objecte 30 vegades més gran que si l’observessis a simple vista. Vegeu també «Ocular». Mirall zenital (16): Mirall que redirigeix el feix de llum en angle recte. D’aquesta manera, en un tub de telescopi recte es pot corregir la posició d’observació i mirar còmodament per l’ocular des de dalt. Amb el mirall zenital, la imatge es veu bé de peu, però amb els costats intercanviats. ELIMINACIÓ Elimineu els materials d’embalatge segons el tipus. Trobareu informació sobre l’eliminació adequada al servei d’eliminació de residus municipal o al consell de medi ambient corresponent. Garantia i servei El període de garantia habitual és de 5 anys i comença el dia de la compra. Trobareu les condicions completes de garantia, i els serveis prestats a www.bresser.de/warranty_terms. 47
  • Page 1 1
  • Page 2 2
  • Page 3 3
  • Page 4 4
  • Page 5 5
  • Page 6 6
  • Page 7 7
  • Page 8 8
  • Page 9 9
  • Page 10 10
  • Page 11 11
  • Page 12 12
  • Page 13 13
  • Page 14 14
  • Page 15 15
  • Page 16 16
  • Page 17 17
  • Page 18 18
  • Page 19 19
  • Page 20 20
  • Page 21 21
  • Page 22 22
  • Page 23 23
  • Page 24 24
  • Page 25 25
  • Page 26 26
  • Page 27 27
  • Page 28 28
  • Page 29 29
  • Page 30 30
  • Page 31 31
  • Page 32 32
  • Page 33 33
  • Page 34 34
  • Page 35 35
  • Page 36 36
  • Page 37 37
  • Page 38 38
  • Page 39 39
  • Page 40 40
  • Page 41 41
  • Page 42 42
  • Page 43 43
  • Page 44 44
  • Page 45 45
  • Page 46 46
  • Page 47 47
  • Page 48 48
  • Page 49 49
  • Page 50 50
  • Page 51 51
  • Page 52 52
  • Page 53 53
  • Page 54 54
  • Page 55 55
  • Page 56 56
  • Page 57 57
  • Page 58 58
  • Page 59 59
  • Page 60 60
  • Page 61 61
  • Page 62 62
  • Page 63 63
  • Page 64 64
  • Page 65 65
  • Page 66 66
  • Page 67 67
  • Page 68 68
  • Page 69 69
  • Page 70 70
  • Page 71 71
  • Page 72 72
  • Page 73 73
  • Page 74 74
  • Page 75 75
  • Page 76 76
  • Page 77 77
  • Page 78 78
  • Page 79 79
  • Page 80 80

National Geographic 9101001 El manual del propietario

Tipo
El manual del propietario