2. National Geographic
  3. 9101000
9101000

National Geographic 9101000, 50/600 AZ Telescope, 50/600 Telescope, 9101001, 9118300, Telescope + Microscope Set for Advanced Users El manual del propietario

  • ¡Hola! Soy un chatbot de IA específicamente entrenado para ayudarte con el National Geographic 9101000 El manual del propietario. He revisado el documento y puedo ayudarte a encontrar la información que necesitas o explicarla de manera clara y sencilla. ¡Pregunta lo que necesites!
5
DE
(CA) Advertências gerais de segurança
• RISCO DE CEGUEIRA! Nunca direcione este aparelho diretamente para o sol ou para perto do sol. RISCO DE CEGUEIRA!
• PERIGO DE ASFIXIA! Este produto contém peças pequenas que podem ser engolidas por crianças! PERIGO DE ASFIXIA!
• RISCO DE INCÊNDIO! Não sujeite o aparelho – sobretudo as lentes – à radiação solar direta! A compressão da luz
pode provocar um incêndio.
• Não desmonte o aparelho! Em caso de defeito, consulte o seu distribuidor especializado. Ele contactará o Centro de
Assistência e poderá enviar o aparelho para uma eventual reparação.
• Não sujeite o aparelho a altas temperaturas.
• O dispositivo foi pensado para o uso privado. Respeite a privacidade dos seus vizinhos – não observando, por exem-
plo, o interior de habitações!
(PT) Advertiments generals
• PERILL DE PÈRDUA DE LA VISIÓ! No mireu directament al sol ni a prop del sol amb aquest aparell. Hi ha PERILL DE
PÈRDUA DE LA VISIÓ!
• PERILL D’ASFÍXIA! Els nens només poden utilitzar l’aparell sota vigilància. Mantingueu els materials d’embalatge
(bosses, gomes, etc.) fora de l’abast dels nens! Hi ha PERILL D’ASFÍXIA!
• PERILL D’INCENDI! No exposeu l’aparell (especialment les lents) a la llum solar directa! La concentració de la llum
podria provocar incendis.
• No desmunteu l’aparell! En cas d’un defecte, adreceu-vos al vostre distribuïdor. Ell es posarà en contacte amb el
centre d’assistència tècnica i podrà enviar-hi l’aparell en cas que calgui una reparació.
• No exposeu l’aparell a altes temperatures.
• Aquest aparell estan destinats a l’ús privat. Tingueu en compte la privadesa d’altres persones i eviteu, p. e., observar
l’interior de les cases!
(RU) Общие предупреждения
• Опасность ПОТЕРИ ЗРЕНИЯ! Ни в коем случае не смотрите через это устройство прямо на солнце или в на-
правлении солнца. Опасность ПОТЕРИ ЗРЕНИЯ!
• Существует опасность УДУШЕНИЯ! Дети могут пользоваться устройством только под присмотром взрослых.
Храните упаковку (пластиковые пакеты, резиновые ленты и пр.) в недоступном для детей месте. Существует
опасность УДУШЕНИЯ!
• ОПАСНОСТЬ ПОЖАРА! Не оставляйте устройство – в особенности линзы – под прямыми солнечными лучами!
Из-за фокусировки солнечных лучей может возникнуть пожар!
• Никогда не разбирайте устройство. При возникновении неисправностей обратитесь к дилеру.
Он свяжется с нашим сервисным центром и при необходимости отправит устройство в ремонт.
•
Не допускайте нагревания устройства до высокой температуры
• Никогда не разбирайте устройство. При возникновении неисправностей обратитесь к дилеру.
Он свяжется с нашим сервисным центром и при необходимости отправит устройство в ремонт.
34
Primer mireu si el telescopi és comparable amb l’exemple A o amb l’exemple B.
El vostre telescopi també pot tenir característiques d’ambdós exemples.
b
c
d
e
g
h
f
J
1#
1)
1)
1!
i
1^
1@
1)
1%
A
Exemple A: Telescopi refractor amb cercador
CA
35
Els accessoris poden variar segons el model.
Vista general de les peces
1. Tub del telescopi (Telescopi refractor de tub)
2. Telescopi cercador
3. Cargols d’ajust per al telescopi cercador
4. Cargols de subjecció i femelles per al
muntatge del telescopi cercador
5. Lent de l’objectiu
6. Suport de l’ocular (connector de l’ocular)
7. Rodeta d’enfocament
8. Peça de connexió del tub del telescopi
9. Capçal del trípode amb suport
10. Clips de xació
11. Cames del trípode (extensibles)
12. Cargol de xació per ajustar l’alçada amb
precisió (moviment cap amunt i cap avall)
13. Cargol de xació per a l’eix vertical (rotació a
dreta i esquerra)
14. Safata d’accessoris (Exemple B)
15. Ocular(s)
16. Mirall zenital
17. Filtre lunar
18. Lent d’inversió
(Opcionalment: lent Barlow)
Telescopi cercador:
c
1^
1&
1%
1*
1%
Ocular:
1%
1%
Lent d’inversió:Mirall zenital:
Filtre lunar:
36
Primer mireu si el telescopi és comparable amb l’exemple A o amb l’exemple B.
El vostre telescopi també pot tenir característiques d’ambdós exemples.
b
f
1@
j
1$
1)
1)
1)
1!
i
c
Exemple B: Telescopi reflector amb cercador LED i ajust fi vertical
g
h
1#
1%
B
CA
37
Els accessoris poden variar segons el model.
Vista general de les peces
1. Tub del telescopi (Telescopi reector de tub)
2. Telescopi cercador LED
3. Cargols d’ajust per al telescopi cercador
4. Cargols de subjecció (Exemple A)
5. Obertura del mirall
6. Suport de l’ocular (connector de l’ocular)
7. Rodeta d’enfocament
8. Peça de connexió del tub del telescopi
9. Capçal del trípode amb suport
10. Cargol per a les cames del trípode
11. Cames del trípode (extensibles)
12. Cargol de xació per ajustar l’alçada amb
precisió (moviment cap amunt i cap avall)
13. Cargol de xació per a l’eix vertical (rotació a
dreta i esquerra)
14. Safata d’accessoris
15. Ocular(s)
16. Mirall zenital (Exemple A)
17. Filtre lunar
18. Lent d’inversió
(Opcionalment: lent Barlow)
Telescopi cercador LED:
1&
1%
Ocular:
Filtre lunar:
1%
1%
c
Lent d’inversió:
1*
1%
38
Així es munta el teu telescopi
Abans de començar a muntar-lo, pensa’t bé on vols col·locar-lo. És important que triïs un lloc des d’on pu-
guis observar el cel sense obstacles, on el terra sigui ferm i anivellat, i on tinguis prou espai al teu voltant.
Quan hagis trobat el lloc ideal, comença a muntar-lo.
Exemple A
Es mostra un telescopi refractor amb cercador en una muntura AZ.
Fig. 1
1)
Obre primer els clips de xació de les cames del trípode (10).
A continuació, extreu les parts inferiors de les cames del trí-
pode (11) tan avall com sigui possible i torna a tancar els
clips de xació (g. 1). Més endavant podràs canviar l’alçada
del trípode introduint les cames del trípode de la mateixa ma-
nera.
Fig. 2
1@
Ara munta el tub del telescopi (1) al trípode inserint la conne-
xió del tub del telescopi (8) al suport del capçal del trípode
(9) (g. 2). Enrosca al suport el cargol de xació per ajustar
l’alçada amb precisió (12) per tal de subjectar les dues peces
entre si.
CA
39
Fig. 3b
d
d
Fig. 3a
E
Telescopi cercador / Telescopi cercador LED
En funció del model del telescopi, o bé caldrà enroscar primer el telescopi cercador o cercador LED amb un
suport (g. 3a), o bé s’inserirà directament (g. 3b). El cercador se subjectarà a continuació amb cargols.
Assegura’t quin és el pas que has de seguir per al teu cercador.
Com inserir un ocular si feu servir un telescopi refractor:
Després, retira la coberta antipols del suport de l’ocular (6). Ara podràs inserir el mirall zenital (16) al suport
de l’ocular i subjectar-lo amb el petit cargol al connector (g. 4). A continuació, introdueix l’ocular (15) a
l’obertura del mirall zenital (16) (g. 4). Aquí també hi ha un cargol amb el qual pots xar l’ocular al mirall
zenital.
Nota: Col·loca primer l’ocular amb la major distància focal (p. e., 20 mm) al mirall zenital. En aquest cas,
l’augment serà mínim, però serà més fàcil poder observar alguna cosa.
40
Exemple B
Es mostra un telescopi reector amb visor LED i ajust  vertical en una muntura AZ.
Fig. 1
1)
Subjecta les cames del trípode al capçal del trípode (g. 1)
mitjançant els cargols d’orelles.
Fig. 2a
1$
Fig. 2b
1$
Col·locació de la safata d’accessoris
Segons el trípode que s’inclogui, caldrà instal·lar la safata d’accessoris segons calgui. A la g. 2a es mos-
tra una safata d’accessoris subjectada amb cargols. A la g. 2b es mostra una safata d’accessoris que es
munta girant-la en el sentit de les agulles del rellotge.
CA
41
Fig. 3a
E
Fig. 3b
d
d
Telescopi cercador / Telescopi cercador LED
En funció del model del telescopi, o bé caldrà enroscar primer el telescopi cercador o cercador LED amb un
suport (g. 3a), o bé s’inserirà directament (g. 3b). El cercador se subjectarà a continuació amb cargols.
Assegura’t quin és el pas que has de seguir per al teu cercador.
Fig. 4
Com inserir un ocular si feu servir un
telescopi reector:
Després, retira la coberta antipols del suport de l’ocular (6).
Ara podràs inserir el ocular (15) al suport de l’ocular i subjec-
tar-lo amb el petit cargol al connector (g. 4).
Nota: Col·loca primer l’ocular amb la major distància focal (p.
e., 20 mm) al mirall zenital. En aquest cas, l’augment serà mí-
nim, però serà més fàcil poder observar alguna cosa.
Fig. 5
1@
i
Fig. 6
1@
1#
Ara enrosca l’ajust precís de l’alçada al connector de metall platejat que sobresurt del tub del telescopi.
Has d’unir el tub del telescopi amb el trípode. Per fer-ho, pren els cargols de cap gralat amb les volanderes
i cargola el tub del telescopi al capçal del trípode (g. 5). Col·loca el cargol de pressió per ajustar l’alçada
amb precisió al jou del capçal del trípode (g. 6).
42
Quin ocular és el més adient?
És important que per al principi de les teves observacions seleccionis sempre un ocular (15) amb la major
distància focal. Després podràs anar provant altres oculars amb menys distància focal un darrere l’altre.
La distància focal s’indica en mil·límetres a l’ocular corresponent. En general s’aplica la següent regla: com
més gran sigui la distància focal de l’ocular, menor serà l’augment! Per calcular l’augment hi ha una fórmula
senzilla de càlcul:
600 mm ÷ 20 mm = 30X
600 mm ÷ 12,5 mm = 48X
600 mm ÷ 4 mm = 150X
Fórmula per calcular l’augment:
Distància focal (telescopi) ÷ distància focal (ocular) = augment
Exemples:
Muntura azimutal
La muntura azimutal no és altra cosa que el fet de poder moure el telescopi cap amunt i cap avall, cap a
l’esquerra i cap a la dreta, sense haver de moure el trípode. Mitjançant la xació azimutal i els cargols per
ajustar l’alçada amb precisió es pot ajustar el telescopi per poder xar un objecte (és a dir, per observar-lo
de forma xa). Amb l’ajust precís de l’alçada podràs moure el telescopi a poc a poc cap amunt i cap avall.
I si auixes la xació azimutal, el podràs girar cap a l’esquerra i cap a la dreta.
CA
43
Abans de la primera observació
Abans d’observar alguna cosa per primera vegada hauràs de coordinar el telescopi cercador (2) i el tub
del telescopi (1) entre si. Cal que ajustis el telescopi cercador de tal manera que vegis el mateix que a
través de l’ocular del tub del telescopi. Només així podràs utilitzar el telescopi cercador durant les teves
observacions per localitzar objectes de forma aproximada abans d’ampliar-los i observar-los a través de
l’ocular del tub del telescopi.
(A)
(B) (C)
Fig. 7
=
Com coordinar el telescopi cercador i el tub del telescopi entre si?
Mira per l’ocular (15) del tub del telescopi (1) i apunta a un objecte clarament visible (p. e., la torre d’una
església) a certa distància. Enfoca’l amb la rodeta d’enfocament (7), com es mostra a la g. 7a.
Important: L’objecte s’ha de veure centrat al camp de visió de l’ocular.
Consell: Auixa els cargols de xació per ajustar l’alçada amb precisió (12) i l’eix vertical (13) per poder
moure el tub del telescopi (1) cap a la dreta i cap a l’esquerra o cap amunt i cap avall. Quan l’objecte es
trobi ben posicionat al camp de visió, podràs collar de nou els cargols de xació per xar la posició del tub
del telescopi. A continuació, mira pel telescopi cercador (2). Veuràs la imatge del teu objecte localitzat en
un reticle. La imatge es veurà cap per avall.
Nota: La imatge que veuràs a través del telescopi cercador es troba cap per avall, perquè l’òptica la inver-
teix. Això és completament normal, no és cap error.
En cas que la imatge que vegis pel telescopi cercador no es trobi ben centrada al reticle (g. 7b), hauràs de
girar els cargols d’ajust del telescopi cercador (3). Vés girant els cargols ns que la imatge estigui centrada
al reticle (g. 7c). Ara mira per l’ocular (15) i assegura’t que la secció d’imatge sigui la mateixa que es veu
en mirar pel telescopi cercador (però, naturalment, cap per avall).
Important: Quan les dues seccions d’imatge siguin iguals, el telescopi cercador i el tub del telescopi es-
taran ben coordinats entre si.
44
Ús del ltre lunar
Si la imatge de la lluna et resulta massa lluminosa, pots enroscar el ltre lunar verd (17) per sota a la
rosca de l’ocular (15). L’ocular el pots posar simplement al mirall zenital (16). La imatge que ara veuràs per
l’ocular serà verdosa. D’aquesta manera es reduirà la claredat de la lluna i serà més agradable observar-la.
NOTES sobre la neteja
• Netegeu les lents (oculars i/o objectius) només amb un drap suau i sense borrissol (p. e., microbra).
No apliqueu massa pressió amb el drap per evitar esgarrapar les lents.
• Per eliminar les restes de brutícia més resistents, humitegeu el drap amb un líquid de neteja d’ulleres i
netegeu les lents aplicant-hi poca pressió.
• Protegiu el dispositiu contra la pols i la humitat! Després de l’ús (especialment en condicions d’alta
humitat de l’aire), deixeu que passi un temps d’aclimatació a temperatura ambient per tal que pugui
desaparèixer la humitat restant.
Possibles objectes d’observació
A continuació hem seleccionat i explicat alguns objectes celestials molt interessants per a tu. A les
il·lustracions corresponents t’ensenyem com veuràs els objectes pel telescopi amb els oculars inclosos
en condicions de bona visibilitat.
Lluna
f=20 mm f=6 mm
La lluna és l’únic satèl·lit natural de la Terra.
Diàmetre: 3.476 km / Distància de la Terra: 384.400 km
Després del sol, la lluna és el segon objecte més
lluminós del cel.
Atès que la lluna dóna la volta a la Terra un cop al mes,
l’angle entre la Terra, la lluna i el sol canvia constant-
ment. Això s’observa en els cicles de la lluna. El temps
que transcorre entre les dues fases consecutives de
lluna nova és de 29,5 dies (709 hores).
Constel·lació d’ORIÓ / M42
f=20 mm f=6 mm
Ascensió recta: 05 h 35 m (hores : minuts) /
Declinació: -05° 25' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.344 anys llum
Amb una distància d’aproximadament 1.344 anys
llum, la nebulosa d’Orió (M42) és la nebulosa difusa
més lluminosa del cel que es pot veure a simple vista;
per això és un objecte valuós per a telescopis de
totes les mides: des dels binoculars més petits fins
als observatoris terrestres més grans i el telescopi
espacial Hubble.
La nebulosa consta principalment d’un núvol gegant de pols i gas d’hidrogen que amb més de 10 graus
s’estén sobre més de la meitat de la constel·lació d’Orió. L’extensió d’aquest núvol enorme és de diversos
centenars d’anys llum.
CA
45
Constel·lació de la LIRA / M57
f=20 mm f=6 mm
Ascensió recta: 18 h 53 m (hores : minuts) /
Declinació: +33° 02' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 2.412 anys llum
La famosa nebulosa de l’Anell M57 a la constel·lació
de la Lira es considera sovint el prototip d’una
nebulosa planetària; és una de les gemmes del cel
d’estiu de l’hemisferi nord. Investigacions recents
han demostrat que és molt probable que es tracti
d’un anell (Torus) de matèria lluminosa brillant que
envolta l’estrella central (només visible amb telescopis més grans), i no una estructura de gas esfèric o
el·lipsoidal. Si s’observés la nebulosa de l’Anell des del pla lateral, s’assemblaria a la nebulosa de l’Halter
M27. Observem aquest objecte exactament al pol de la nebulosa.
Constel·lació de la Guineueta / M27
f=20 mm f=6 mm
Ascensió recta: 19 h 59 m (hores : minuts) /
Declinació: +22° 43' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.360 anys llum
La nebulosa de l’Halter M27 a la Guineueta va ser la
primera nebulosa planetària mai descoberta. El 12 de
juliol de 1764, Charles Messier va descobrir aquest
nou i fascinant tipus d’objectes en aquella època.
Veiem aquest objecte gairebé exactament des del pla
equatorial. Si s’observés la nebulosa de l’Halter des
d’un dels seus pols, probablement tindria la forma
d'un anell i s’assemblaria a la visió que tenim de la nebulosa de l’Anell M57. Aquest objecte ja es pot veure
bé en condicions meteorològiques raonablement bones i amb un augment petit.
Descàrrega de programari Astronomia:
www.bresser.de/download/AZ/Astro_Software
46
Breu ABC del telescopi
Què vol dir...?
Distància focal:
Totes les coses que amplien un objecte mitjançant una òptica (lent) tenen una determinada distància focal.
Es tracta de la ruta que la llum recorre des de la lent ns al punt focal. El punt focal també es coneix com a
enfocament. Quan la imatge està ben enfocada, es veu nítida. En un telescopi es combinen les distàncies
focals del tub del telescopi i de l’ocular.
Lent:
La lent redirigeix la llum incident de manera que produeix una imatge nítida després d’una certa distància
(distància focal) al punt focal.
Ocular (15):
Un ocular és un sistema d’una o més lents dirigides cap a l’ull. Amb un ocular
es registra la imatge nítida que es forma al punt focal d’una lent i s’amplia
més. Per calcular l’augment hi ha una fórmula senzilla de càlcul:
Distància focal del tub del telescopi / distància focal de l’ocular = augment
Com pots veure, l’augment d’un telescopi depèn tant de la distància focal del
ocular com de la distància focal del tub del telescopi.
Seguint la fórmula de càlcul s’obté l’augment següent si fas servir un ocular
amb una distància focal de 20 mm i un tub de telescopi amb una distància
focal de 600 mm: 600 mm : 20 mm = 30 augments
Lent d’inversió (18):
La lent d’inversió es col·loca davant de l’ocular, al connector de l’ocular del
tub del telescopi. Mitjançant la lent integrada, pot incrementar-se encara més
l’augment de l’ocular (normalment 1,5 vegades). Tal com indica el seu nom, la
imatge s’inverteix amb la lent d’inversió i es mostra de peu i ns i tot amb la
orientació correcta.
Lent Barlow (18):
Com a alternativa a una lent d’inversió, també es pot incloure una lent Barlow. La lent Barlow es pot fer servir
per augmentar la distància focal d’un telescopi. En funció del tipus de lent és possible duplicar o ns i tot
triplicar la distància focal.
CA
47
Augment:
L’augment equival a la diferència entre l’observació a simple vista i l’observació mitjançant un aparell
d’augment (p. e., un telescopi). L’observació a simple vista és senzilla (1 augment). Si un telescopi té 30
augments, podràs veure l’objecte 30 vegades més gran que si l’observessis a simple vista. Vegeu també
«Ocular».
Mirall zenital (16):
Mirall que redirigeix el feix de llum en angle recte. D’aquesta manera, en un tub
de telescopi recte es pot corregir la posició d’observació i mirar còmodament
per l’ocular des de dalt. Amb el mirall zenital, la imatge es veu bé de peu, però
amb els costats intercanviats.
ELIMINACIÓ
Elimineu els materials d’embalatge segons el tipus. Trobareu informació sobre l’eliminació adequa-
da al servei d’eliminació de residus municipal o al consell de medi ambient corresponent.
Garantia i servei
El període de garantia habitual és de 5 anys i comença el dia de la compra. Trobareu les condicions com-
pletes de garantia, i els serveis prestats a www.bresser.de/warranty_terms.
/