La página se está cargando...
CONTINGUT
Sobre aquest manual................................................................................ 2
Inicialització de la calculadora..................................................................2
Precaucions...............................................................................................2
Primers passos..........................................................................................3
Mode de càlcul..........................................................................................5
Formats d’entrada i de sortida.................................................................. 5
Com configurar la calculadora..................................................................6
Com introduir expressions i valors............................................................ 8
Com alternar entre els resultats de càlcul...............................................10
Càlculs bàsics......................................................................................... 11
Càlculs amb decimals periòdics.............................................................13
Historial de càlculs i reproducció............................................................14
Com fer servir les funcions de memòria..................................................15
Càlculs amb funcions..............................................................................16
Funció QR Code......................................................................................20
Càlculs amb nombres complexos...........................................................21
Com fer servir la funció CALC.................................................................22
Com fer servir la funció SOLVE................................................................23
Càlculs estadístics...................................................................................24
Càlculs amb base-Q.................................................................................27
Càlculs d’equacions................................................................................28
Càlculs matricials.................................................................................... 29
Com crear una taula numèrica................................................................31
Càlculs vectorials.................................................................................... 32
Càlculs d’inequació.................................................................................34
Com fer servir la funció Verificar..............................................................35
Càlculs de distribució..............................................................................36
Com fer servir un full de càlcul................................................................38
Constants científiques............................................................................. 42
Conversió mètrica....................................................................................43
Errors....................................................................................................... 43
Abans de pensar que la calculadora no funciona correctament... ......45
Com canviar la pila..................................................................................45
Informació tècnica...................................................................................46
Preguntes freqüents ......................................................................48
Full de referència.....................................................................................50
• En cap cas CASIO Computer Co., Ltd. serà responsable per danys
especials, col·laterals, inherents ni emergents relacionats o derivats de
la compra o ús d’aquest producte o els elements que l’acompanyen.
• A més, CASIO Computer Co., Ltd. no serà responsable per
reclamacions de cap classe per part de qualsevol altra part derivades
de l’ús d’aquest producte i els elements que l’acompanyen.
1
Sobre aquest manual
• Tret que s’indiqui específicament, en totes les operacions d’exemple
d’aquest manual s’assumeix que la calculadora es troba en la seva
configuració inicial predeterminada. Utilitzeu el procediment descrit a
l’apartat “Inicialització de la calculadora” per deixar la calculadora amb
la seva configuració inicial predeterminada.
• El contingut d’aquest manual està subjecte a canvis sense previ avís.
• Les pantalles i il·lustracions (com ara el marcatge de les tecles)
mostrades en aquesta Guia de l’usuari són només per a fins il·lustratius i
poden diferir dels elements que representen.
• Els noms d’empresa i dels productes utilitzats en aquest manual poden
ser marques comercials o marques registrades dels seus respectius
propietaris.
Inicialització de la calculadora
Seguiu el procediment indicat a continuació quan vulgueu inicialitzar la
calculadora i retornar el mode de càlcul i la configuració (excepte la
configuració d’Idioma i Contrast) a la seva configuració inicial
predeterminada. Tingueu en compte que aquesta operació també esborra
totes les dades que hi hagin a la memòria de la calculadora.
(RESET)(Iniciar tot)(Si)
Precaucions
Precaucions de seguretat
Piles
• Mantingueu les piles fora de l’abast dels nens.
• Utilitzeu només el tipus de pila especificat en aquest manual per a
aquesta calculadora.
Precaucions de manipulació
• Encara que la calculadora funcioni normalment, canvieu la pila almenys
un cop cada tres anys (LR44) o cada dos anys (R03 (UM-4)). Una pila
esgotada pot tenir fuites i ocasionar danys i problemes de funcionament
de la calculadora. No deixeu mai una pila esgotada dins de la
calculadora. No intenteu fer servir la calculadora si la pila està totalment
esgotada (fx-991SP X II).
• La pila que ve amb la calculadora es pot descarregar una mica durant el
transport i emmagatzematge. Per aquest motiu, pot ser necessari
canviar-la abans del previst d’acord amb la seva durada normal.
• No utilitzeu i guardeu la calculadora en zones subjectes a temperatures
extremes o grans quantitats d’humitat i pols.
• No sotmeteu la calculadora a cops, pressions ni torsions.
• No intenteu mai desmuntar la calculadora.
• Utilitzeu un drap suau i sec per netejar l’exterior de la calculadora.
• Quan decidiu desfer-vos de la calculadora o les piles, assegureu-vos de
fer-ho d’acord amb les lleis i regulacions de la vostra zona concreta.
2
Primers passos
Abans d’utilitzar la calculadora, feu lliscar la
carcassa dura cap avall per treure-la, i després
fixeu aquesta carcassa dura a la part posterior de
la calculadora com es mostra a la següent
il·lustració.
Com encendre-la i apagar-la
Premeu per encendre la calculadora. Premeu
(OFF) per apagar la calculadora.
Nota: La calculadora també s’apagarà automàticament després
d’aproximadament 10 minuts d’inactivitat. Premeu la tecla per tornar a
encendre la calculadora.
Com ajustar el contrast de la pantalla
Aneu a la pantalla Contrast fent servir les següents tecles:
(CONFIG)(Contrast). Desprès, feu servir i per ajustar
el contrast. Un cop la configuració sigui la que voleu, premeu .
Important: Si l’ajust del contrast de la pantalla no millora la seva visibilitat,
probablement significa que la pila està baixa. Canvieu la pila.
Marcatge de les tecles
Premeu les tecles o seguides d’una segona tecla per
fer servir la funció alternativa de la segona tecla. La funció
alternativa s’indica mitjançant el text imprès sobre la tecla.
Arcsen
(1) Funció principal (2) Funció alternativa
Aquest color: Signica que:
Groc
Premeu i desprès la tecla per accedir a la
funció corresponent.
Vermell
Premeu i després la tecla per introduir la
variable, constant, funció o símbol
corresponents.
Morat (o entre
claudàtors de color
morat )
Entreu al mode Complexos per accedir a la
funció.
Blau (o entre claudàtors
de color blau )
Entreu al mode Base-N per accedir a la funció.
Lectura de la pantalla
• Si apareix un indicador o a la part dreta de la línia d’expressió
d’entrada (1) o de la línia de resultat de càlcul (2), significa que la línia
mostrada continua cap a la dreta. Feu servir i per desplaçar-vos
i veure la resta de la línia. Tingueu en compte que si voleu desplaçar-vos
per l’expressió d’entrada mentre es visualitzen ambdós indicadors i ,
3
primer haureu de prémer i desprès fer servir i per desplaçar-
vos.
• La següent taula descriu alguns dels indicadors típics que apareixen a
la part superior de la pantalla (3).
El teclat s’ha canviat prement la tecla . El teclat tornarà a
canviar-se i aquest indicador desapareixerà quan premeu
una tecla.
Heu activat el mode d’entrada alfanumèric prement la tecla
. El teclat sortirà del mode d’entrada alfanumèric i
aquest indicador desapareixerà quan premeu una tecla.
//
Indica la configuració actual d’Unitat angular (: Graus
sexag (D), : Radian o : Grau centesimal) al menú de
configuració.
FIX
Està activat un nombre fix de decimals.
SCI
Està activat un nombre fix de dígits significatius.
M
Hi ha un valor guardat a la memòria independent.
Indica que s’ha seleccionat Manual a l’opció Simplificar del
menú de configuració.
La calculadora està esperant l’entrada d’un nom de variable
per assignar un valor a la variable. Aquest indicador apareix
després de prémer .
Indica que s’ha seleccionat E Mat/S Mat o E Mat/S Decimal a
l’opció Entrada/Sortida del menú de configuració.
La pantalla mostra actualment un resultat intermedi d’un
càlcul d’instrucció múltiple.
Aquest indicador apareix quan la calculadora s’està
alimentant directament per les seves cel·les solars, bé
completament o bé en combinació amb la pila. (només
fx-991SP X II)
Com utilitzar els menús
Algunes de les operacions d’aquesta calculadora es realitzen mitjançant
els menús. Els menús es mostren prement o i després
(CONFIG). A continuació s’expliquen les operacions generals d’ús del
menú.
• Podeu seleccionar un element del menú prement la tecla numèrica
corresponent al nombre que apareix a la seva esquerra a la pantalla del
menú.
• La barra de desplaçament vertical (1) indica que el menú surt de la
pantalla. En aquest cas, podeu fer servir i per desplaçar-vos pel
menú cap amunt i cap avall. Una fletxa cap a l’esquerra (2) indica que el
menú mostrat actualment és un menú secundari. Per tornar des d’un
menú secundari al seu menú principal, premeu .
4
• Per tancar un menú sense seleccionar res, premeu .
Mode de càlcul
A continuació s’expliquen els modes de càlcul d’aquesta calculadora.
(Calcular) Càlculs generals
(Complexos) Càlculs amb nombres complexos
(Base-N)
Càlculs que impliquen sistemes de
nombres específics (binari, octal, decimal,
hexadecimal)
(Matrius) Càlculs matricials
(Vectors) Càlculs vectorials
(Estadística) Càlculs estadístics i de regressió
(Distribució) Càlculs de distribució
(Full de càlcul) Càlculs amb un full de càlcul
(Taula)
Generar una taula numèrica basada en
una o dues funcions
(Equació/Funció) Càlculs d’equacions i funcions
(Inequació) Càlculs d’inequació
(Verificar) Verificació d’un càlcul
Especifiqueu el mode de càlcul adequat per al tipus de càlcul que vulgueu
realitzar.
1. Premeu per mostrar el menú
principal.
2. Feu servir les tecles de cursor per
desplaçar-vos i destacar la icona que
desitgeu.
3. Premeu per mostrar la pantalla inicial del mode de la icona que heu
seleccionat.
Nota: El mode de càlcul inicial predeterminat és el mode Calcular.
Formats d’entrada i de sortida
Abans de començar un càlcul amb la calculadora, heu d’utilitzar primer
l’operació següent per especificar els formats que s’han d’aplicar per a
l’entrada de la fórmula de càlcul i la sortida del resultat del càlcul.
5
1. Premeu (CONFIG)(Entrada/Sortida).
2. Premeu una tecla numèrica ( a ).
(E Mat/S Mat)
Entrada: llibre de text natural; sortida: format
que inclou una fracció, 䌮 o ʌ*
1
(E Mat/S Decimal)
Entrada: llibre de text natural; sortida:
convertit a un valor decimal
(E Línia/S Línia)
Entrada: lineal*
2
; sortida: decimal o fracció
(E Línia/S Decim)
Entrada: lineal*
2
; sortida: convertit a un valor
decimal
*1 S’aplicarà la sortida decimal quan aquests formats no es puguin fer
servir per algun motiu.
*2 Tots els càlculs, incloses les fraccions i funcions s’introdueixen en una
sola línia. Mateix format de sortida que el dels models sense
visualització de llibre de text natural (models S-V.P.A.M., etc.)
Exemples de formats de visualització de l’opció
Entrada/Sortida
E Mat/S Mat
E Mat/S
Decimal
E Línia/S
Línia
E Línia/S
Decim
Nota: La configuració inicial predeterminada d’entrada/sortida és E Mat/S
Mat.
Com configurar la calculadora
Per modicar la conguració de la calculadora
1. Premeu (CONFIG) per mostrar el menú de configuració.
2. Feu servir i per desplaçar-vos pel menú de configuració, i
després introduïu el nombre que apareix a l’esquerra de l’element del
qual vulgueu modificar la configuració.
Elements i opcions de conguració disponibles
“ڏ” indica la configuració inicial predeterminada.
Entrada/Sortida
E Mat/S Mat
ڏ
; E Mat/S Decimal; E Línia/S
Línia;
E Línia/S Decim Especifica el format que farà servir la
calculadora per l’entrada de fórmules i la sortida dels resultats de càlcul.
Unitat angular
Graus sexag (D)
ڏ
; Radian; Grau centesimal
Especifica grau sexagesimal, radian o grau centesimal com a unitat
angular per la visualització del valor d’entrada i del resultat de càlcul.
6
Format nombre Especifica el número de dígits que es mostraran en el
resultat d’un càlcul.
Fixar decimals (FIX): El valor que especifiqueu (de 0 a 9) controlarà el
número de decimals dels resultats de càlcul mostrats. Els resultats de
càlcul s’arrodoneixen de forma predeterminada al dígit especificat abans
de ser mostrats.
Exemple: 1007(≈)* 14.286 (Fixar decimals 3)
Not cientíca (SCI): El valor que especifiqueu (de 0 a 9) controlarà el
número de dígits significatius dels resultats de càlcul mostrats. Els resultats
de càlcul s’arrodoneixen de forma predeterminada al dígit especificat
abans de ser mostrats.
Exemple: 17(≈)* 1.4286 × 10
-1
(Not científica 5)
Normal: Mostra el resultats de càlcul en format exponencial quan es
troben dintre dels següents intervals.
Normal 1: 10
-2
> |[|, |[| Ԝ 10
10
, Normal 2
ڏ
: 10
-9
> |[|, |[| Ԝ 10
10
Exemple: 1200(≈)*
5 × 10
-3
(Normal 1), 0.005 (Normal 2)
* Si premeu (≈) en lloc de després d’introduir un càlcul, es
mostrarà el resultat de càlcul en format decimal.
Símb enginyeria
On; Off
ڏ
Especifica si es mostraran o no els
resultats de càlcul amb símbols d’enginyeria.
Nota: Mentre tingueu seleccionat On en aquest ajust, a la part superior de
la pantalla apareixerà un indicador (E).
Result fracció
ab/c; d/c
ڏ
Especifica nombre mixt o fracció
impròpia per la visualització de les fraccions dels resultats de càlcul.
Complexos
DEL
ڏ
; UӘș Especifica si s’utilitzaran coordenades
rectangulars o coordenades polars als resultats de càlcul del mode
Complexos i a les solucions del mode Equació/Funció.
Nota: Mentre tingueu seleccionat DEL al ajust Complexos, a la part
superior de la pantalla es mostrarà un indicador L. Ә es mostra quan s’ha
seleccionat UӘș.
Estadística
On; Off
ڏ
Especifica si es mostrarà o no una columna
Freq (freqüència) a l’editor d’estadística del mode Estadística.
Full de càlcul Per configurar el mode Full de càlcul.
Auto càlcul: Especifica si les fórmules es recalculen automàticament o
no.
On
ڏ
; Off Activa o desactiva el recàlcul automàtic.
Mostrar cel·la: Especifica si una fórmula del quadre d’edició s’ha de
mostrar tal com és o com el valor del resultat de càlcul.
Fórmula
ڏ
: Mostra la fórmula tal com és.
Valor: Mostra el valor del resultat de càlcul de la fórmula.
Equació/Funció
On
ڏ
; Off Especifica si s’utilitzaran o no nombres
complexos en la sortida de les solucions al mode Equació/Funció.
Taula
I([); I([),J([)
ڏ
Especifica si s’utilitzarà només la funció I([) o
totes dues funcions I([) i J([) al mode Taula.
Dec periòdic
On
ڏ
; Off Especifica si es mostraran o no els
resultats de càlcul en format decimal periòdic.
Simplicar
Automàtic
ڏ
; Manual Especifica si la simplificació de
les fraccions serà automàtica o manual.
Símbol decimal
Punt
ڏ
; Coma Especifica si, com a símbol
decimal, es mostrarà un punt o una coma als resultats de càlcul. Durant la
introducció de valors, sempre es mostra un punt.
7
Nota: Quan seleccioneu el punt com a marca decimal, el separador per a
resultats múltiples serà una coma (,). Quan seleccioneu la coma, el
separador serà un punt i coma (;).
Separar dígits
On; Off
ڏ
Especifica si s’utilitzarà o no un
separador de caràcters en els resultats de càlcul.
Font multilínia
Font normal
ڏ
; Font petita Especifica la mida de
la font que es mostra quan seleccioneu E Línia/S Línia o E Línia/S Decim a
la opció Entrada/Sortida. Es poden visualitzar fins a quatre línies mentre se
selecciona Font normal, i fins a sis línies amb Font petita.
Idioma
Castellano
ڏ
; Català; Euskara; Português
Especifica l’idioma que farà servir als menús i missatges de la calculadora.
QR Code Especifica la versió del QR Code mostrat quan premeu
(QR).
Versió 3: Indica la versió 3 del QR Code.
Versió 11
ڏ
: Indica la versió 11 del QR Code.
Per inicialitzar la conguració de la calculadora (excepte la
conguració d’Idioma i Contrast)
(RESET)(Ajustar dades)(Si)
Com introduir expressions i valors
Regles bàsiques d’entrada
Quan premeu , la seqüència de prioritat del càlcul d’entrada s’avaluarà
automàticament i el resultat apareixerà a la pantalla.
4 × sen 30 × (30 + 10 × 3) = 120
*1 Per sen i altres funcions que inclouen parèntesis, s’ha d’introduir el
parèntesi de tancament.
*2 Els símbols de multiplicació (×) es poden ometre.
*3 El parèntesi de tancament que va immediatament abans de l’operació
es pot ometre.
Nota
• El cursor canviarà a la forma quan restin 10 bytes o menys de la
entrada permesa. En aquest cas, heu de finalitzar l’entrada del càlcul i
prémer .
• Si executeu un càlcul que inclou tant operacions de divisió com de
multiplicació i en el qual s’ha omès un signe de multiplicació, els
parèntesis s’insereixen automàticament, tal com es mostra en els
següents exemples.
- Quan un signe de multiplicació s’omet immediatament abans d’un
parèntesi d’obertura o després d’un parèntesi de tancament.
Exemple: ൊʹ
ͳ ʹ ൊ ʹ ͳ ʹ
- Quan un signe de multiplicació s’omet immediatament abans d’una
variable, una constant, etc.
Exemple: ʹൊʹ
ʹ ʹ ൊ ʹ ʹ
8
Seqüència de prioritat de càlcul
L’ordre de prioritat dels càlculs d’entrada s’avalua d’acord amb les regles
següents. Quan la prioritat de dues expressions és la mateixa, el càlcul es
realitza d’esquerra a dreta.
1 Expressions entre parèntesis
2
Funcions que van amb parèntesis (sen(, log(, etc., funcions que
porten un argument a la dreta, funcions que requereixen un parèntesi
de tancament després de l’argument)
3
Funcions que van després del valor introduït (
ݔ
ʹ
, ݔ
͵
, ݔ
Ǧͳ
, ݔǨ,ιǯdz, ι,
,
J
,
Ψ, ݐ), símbols d’enginyeria (P, ȝ, Q, S, I, N, 0, *, 7, 3, (), potències
(), arrels ()
4 Fraccions
5
Signe negatiu ((-)), símbols de base-Q (d, h, b, o)
6
Ordres de conversió mètrica (cmin, etc.), valors estimats del mode
Estadística (
ݔ
, ݕ, ݔ
ͳ
, ݔ
ʹ
)
7 Multiplicació on s’omet el signe de multiplicació
8
Permutació (QPU), combinació (QCU), símbol de coordenada polar
amb nombres complexos (Ә)
9 Producte escalar (•)
10
Multiplicació (×), divisió (÷), càlcul del residu ()
11 Suma (+), resta (−)
12 and (operador lògic)
13 or, xor, xnor (operadors lògics)
Nota: Quan s’eleva al quadrat un valor negatiu (com ara -2), el valor que
s’eleva al quadrat s’ha d’escriure entre parèntesis (2). Com
que [
2
té més prioritat que el signe negatiu, al introduir 2
s’obtindria el quadrat de 2 i després s’afegiria el signe negatiu al resultat.
Recordeu sempre quin és l’ordre de prioritat i escriviu els valors negatius
entre parèntesis quan sigui necessari.
Com introduir una expressió fent servir el format de
llibre de text natural (només E Mat/S Mat o E Mat/S
Decimal)
Les fórmules i expressions que inclouen fraccions i/o funcions especials
com ara 䌮 es poden introduir en el format de llibre de text natural fent
servir unes plantilles que apareixen quan es premen determinades tecles.
Exemple: ͵
ͳ
ʹ
ͷ
͵
ʹ
1. Premeu ().
• Així introduireu una plantilla de nombre
mixt.
2. Introduïu valors a les àrees d’enter, numerador i denominador de la
plantilla.
312
9
3. Feu el mateix per introduir la resta de l’expressió.
() 532
Consell: Mentre el cursor d’entrada es troba dins de l’àrea d’entrada d’una
plantilla (fraccions mixtes, integració (∫), producte (Ȇ) i sumatori (Ȉ)), quan
premeu saltareu a la posició immediatament següent (cap a la
dreta) de la plantilla, mentre que si premeu saltareu a la posició
immediatament anterior (cap a l’esquerra).
Nota
• Quan premeu i obteniu un resultat de càlcul, una part de l’expressió
introduïda pot quedar tallada. Si voleu tornar a veure l’expressió
introduïda sencera, premeu i després feu servir i per
desplaçar-vos per l’expressió introduïda.
• Es permet l’agrupació de funcions i parèntesis. Si agrupeu massa
funcions i/o parèntesis, no podreu introduir més dades.
Per desfer operacions (només E Mat/S Mat o E Mat/S Decimal): Per
desfer l’operació de la darrera tecla, premeu (UNDO). Per refer
l’operació d’una tecla que tot just heu desfet, premeu (UNDO) de
nou.
Com utilitzar valors i expressions com a arguments
(només E Mat/S Mat o E Mat/S Decimal)
Exemple: Per introduir ͳ
i després canviar-ho a ͳ
176(INS)
Si premeu (INS) a l’exemple anterior, fareu que
sigui l’argument
de la funció introduïda amb l’operació de la següent tecla (䌮).
Mode d’entrada de sobreescriptura (només E Línia/S
Línia o E Línia/S Decim)
En el mode de sobreescriptura, el text que introduïu substitueix el text de la
posició actual del cursor. Podeu alternar entre els modes d’inserció i
sobreescriptura mitjançant les següents operacions: (INS). El cursor
apareix com a “” en el mode d’inserció i com a “” en el mode de
sobreescriptura.
Com alternar entre els resultats de
càlcul
Si teniu seleccionat E Mat/S Mat o E Mat/S Decimal a l’opció Entrada/
Sortida del menú de configuració, cada cop que premeu alternareu el
resultat de càlcul mostrat entre el format de fracció i el decimal, el seu
format 䌮 i decimal, o el seu format ʌ i el decimal.
10
ߨൊൌ
ͳ
ߨ ൌ Ͳǡͷʹ͵ͷͻͺͷ (E Mat/S Mat)
(ʌ)6
ͳ
ʌ
ĸĺ
ͲǤͷʹ͵ͷͻͺͷ
ʹʹ ൈ ͵ ൌ ͷǡͻͳ͵ͷͻͳ͵ͷͺ ൌ ʹ ͵ (E Mat/S Decimal)
223
ͷǤͻͳ͵ͷͻͳ͵ͷͺ
ĸĺ
ʹ ͵
Independentment del que hagueu seleccionat a l’opció Entrada/Sortida del
menú de configuració, cada cop que premeu alternareu el resultat de
càlcul mostrat entre el seu format decimal i el format de fracció.
Important
• Amb determinats resultats de càlcul, quan premeu la tecla el valor
mostrat no es convertirà.
• No podreu canviar de format decimal a format de nombre mixt si el
número total de dígits usats en el nombre mixt (incloent-hi enter,
numerador, denominador i símbol separador) és més gran que 10.
• Quan tingueu seleccionat On a l’opció Dec periòdic del menú de
configuració, si premeu canviareu el resultat de càlcul al format
decimal periòdic. Per a més detalls, consulteu “Càlculs amb decimals
periòdics”.
Per obtenir un resultat de càlcul en valor decimal mentre teniu
seleccionat E Mat/S Mat o E Línia/S Línia
Premeu (≈) en lloc de després d’introduir un càlcul.
Càlculs bàsics
Càlculs amb fraccions
Tingueu en compte que el mètode d’entrada per a les fraccions depèn de
la configuració de l’opció Entrada/Sortida del menú de configuració.
ʹ
͵
ͳ
ͳ
ʹ
ൌ
ͳ͵
(E Mat/S Mat)
23()
112
ͳ͵
(E Línia/S Línia)
23112 ͳ͵
Nota
• Si barregeu fraccions i valors decimals en un càlcul mentre teniu
seleccionat quelcom que no sigui E Mat/S Mat, el resultat es mostrarà
com un valor decimal.
• En els resultats de càlcul, les fraccions es visualitzen en la seva
expressió irreductible, si teniu seleccionat Automàtic a l’opció Simplificar
del menú de configuració.
• Per alternar un resultat de càlcul entre el seu format de fracció impròpia i
nombre mixt, premeu ().
Càlculs de percentatge
Si introduïu un valor i premeu (%), el valor introduït es convertirà en
un percentatge.
150 × 20% = 30
15020(%)
͵Ͳ
Calcular quin percentatge de 880 és 660. (75%)
660880(%)
ͷ
Fer un descompte del 25% a 3500. (2625)
3500350025(%)
ʹʹͷ
11
Càlculs amb graus, minuts, segons (sexagesimal)
La sintaxi següent serveix per a introduir un valor sexagesimal: {graus}
{minuts} {segons} . Tingueu en compte que sempre heu d’introduir
alguna cosa com a graus i minuts, fins i tot si el valor és zero.
2°20’30” + 9’30” = 2°30’00”
220300930
ʹι͵ͲǯͲdz
Convertir 2°30’0” al seu equivalent decimal.
ʹǤͷ
(Converteix de decimal a sexagesimal.)
ʹι͵ͲǯͲdz
Instruccions múltiples
Podeu utilitzar el caràcter de dos punts (:) per connectar dos o més
expressions i executar-les com una seqüència d’esquerra a dreta quan
premeu .
3 + 3 : 3 × 3
33(:) 33
ͻ
Nota: Si introduïu els dos punts (:) mentre teniu seleccionat E Línia/S Línia o
E Línia/S Decim a l’opció Entrada/Sortida al menú de configuració, es durà
a terme una operació de línia nova.
Com fer servir la notació d’enginyeria
Transformar el valor 1234 a la notació
d’enginyeria, canviant la marca decimal a la
dreta, i després a l’esquerra.
1234
ͳʹ͵Ͷ
ͳǤʹ͵ͶൈͳͲ
͵
ͳʹ͵ͶൈͳͲ
Ͳ
(ĸ)
ͳǤʹ͵ͶൈͳͲ
͵
(ĸ)
ͲǤͲͲͳʹ͵ͶൈͳͲ
Nota: El resultat de càlcul que es mostra a dalt és el que apareix quan s’ha
seleccionat Off a l’opció Símb enginyeria del menú de configuració.
Com fer servir els símbols d’enginyeria
La calculadora permet l’ús d’11 símbols d’enginyeria (P, ȝ, Q, S, I, N, 0, *,
7, 3, (), els quals podeu fer servir per introduir un valor o per mostrar el
resultat de càlcul.
Per mostrar els resultats de càlcul amb els símbols d’enginyeria
En el menú de configuració, modifiqueu l’opció Símb enginyeria a On.
Exemples d’entrada i càlcul amb símbols d’enginyeria
Per introduir 500k
500(Símb enginyeria)
(N)
ͷͲͲ
Per calcular 999k (kilo) + 25k (kilo) = 1,024M (Mega) = 1024k (kilo) =
1024000
999(Símb enginyeria)(N)
25(Símb enginyeria)(N)
ͳǤͲʹͶ
ͳͲʹͶ
ͳͲʹͶͲͲͲ
(ĸ)
ͳͲʹͶ
12
Càlcul del residu
Podeu fer servir la funció per obtenir el quocient i el residu en un càlcul
de divisió entera.
Per calcular el quocient i el residu de 5 ÷ 2 (quocient = 2, residu = 1)
5() 2
Nota
• Només el valor del quocient del càlcul del residu es guarda a la memòria
Ans.
• El resultat de càlcul es mostra tal com
apareix a la pantalla de la dreta quan s’ha
seleccionat E Línia/S Línia o E Línia/S Decim
a l’opció Entrada/Sortida del menú de
configuració.
Casos en els quals la divisió amb residu es converteix en una divisió
sense residu
Si existeix qualsevol de les següents condicions quan es realitza una
operació de divisió amb residu, el càlcul serà tractat com una divisió
normal (sense residu).
• Quan el dividend o el divisor són un valor molt gran
• Quan el quocient no és un enter positiu o quan el residu no és un
nombre enter positiu o un valor fraccionari positiu
Descomposició en factors primers
En el mode Calcular, un enter positiu de no més de 10 dígits es pot
descomposar en factors primers.
Per realitzar la descomposició en factors primers de 1014
1014
ͳͲͳͶ
(FACT)
ʹൈ͵ൈͳ͵
ʹ
Per tornar a mostrar el valor sense descomposar en factors, premeu
(FACT) o .
Nota: Els tipus de valors que es descriuen a continuació no es poden
descomposar en factors, encara que tinguin 10 dígits o menys.
• Un dels factors primers és 1018081 o un valor més gran.
• Dos o més dels factors primers del valor tenen més de tres dígits.
La part que no es pot descomposar en factors apareix entre parèntesis a la
pantalla.
Càlculs amb decimals periòdics
Quan s’introdueix un valor, la calculadora utilitza un decimal periòdic. Els
resultats de càlcul també es poden visualitzar utilitzant el format de decimal
periòdic sempre que sigui possible.
Com introduir un decimal periòdic
Quan vulgueu introduir un decimal periòdic, premeu () abans
d’introduir el seu període (xifres de repetició) i després introduïu el període
fins al valor final. Per introduir el decimal periòdic 0,909090.... (Ͳǡ ͻͲ
), feu la
següent operació: 0 () 90.
13
Important
• Si el valor comença amb una part entera (com ara: 12,3123123…), no
inclogui la part entera quan introdueixi el període (ͳʹǡ ͵ͳʹ
).
• Només és possible introduir un decimal periòdic quan s’han seleccionat
els formats E Mat/S Mat o E Mat/S Decimal.
ͳǡ Ͳʹͳ
ʹǡ ͵ͳʹ
(CONFIG)(Dec periòdic)(On)
1() 021
2() 312
Resultat de càlcul mostrat com un valor
de decimal periòdic:
͵Ǥ͵
Nota: L’entrada del valor de decimal periòdic es pot fer independentment
de la configuració de Dec periódico al menú de configuració.
Com mostrar un resultat de càlcul com un valor de
decimal periòdic
Quan tingueu seleccionat On a la configuració de l’opció Dec periòdic,
cada cop que premeu anirà canviant el format del resultat de càlcul en
les seqüències següents: fracció, decimal periòdic, valor decimal d’acord a
la configuració de pantalla (Normal, Fixar decimals, Not científica).
ͳ
ൌ Ͳǡ ͳͶʹͺͷ
ൌ ͲǡͳͶʹͺͷͳͶʹͻ
17
ͳ
Visualització com a decimal periòdic:
Ͳ Ǥ ͳͶʹͺͷ
Valor decimal segons la configuració de
l’opció Normal 2:
ͲǤͳͶʹͺͷͳͶʹͻ
Retornar al format inicial de visualització
(fracció):
ͳ
Només es podran mostrar com a decimals periòdics els resultats de càlcul
que compleixin les següents condicions.
• El número total de dígits usats en la fracció mixta (incloent-hi enter,
numerador, denominador i símbol separador) no ha de ser superior a 10.
• La mida de les dades del valor quan es mostra com un decimal periòdic
no ha de ser superior a 99 bytes, segons aquest càlcul: [número de
dígits (1 byte cadascun)] + [1 byte per a la marca decimal] + [3 bytes
per al codi de tractament del decimal periòdic]. Per exemple, la mida de
les dades
Ͳǡ ͳ
ʹ͵ seria de 4 bytes per dígits, 1 byte per a la marca
decimal i 3 bytes per el codi de tractament del decimal periòdic, amb un
total de 8 bytes.
Historial de càlculs i reproducció
Historial de càlculs
Les indicacions i/o a la part superior de la pantalla significa que hi ha
un contingut d’historial de càlculs a sobre i/o a sota. Us podeu desplaçar
pel contingut de l’historial de càlculs mitjançant i .
2 + 2 = 4
22
Ͷ
3 + 3 = 6
33
(Desplaçar-vos cap a enrere.)
Ͷ
14
Nota: Les dades de l’historial de càlculs s’esborren completament en
prémer , en canviar a un altre mode de càlcul, en canviar la configuració
de l’opció Entrada/Sortida, o sempre que feu una operació de RESET
(“Iniciar tot” o “Ajustar dades”).
Reproducció
Mentre hi ha a la pantalla un resultat de càlcul, podeu prémer o per
editar l’expressió que heu fet servir al càlcul anterior.
4 × 3 + 2 = 14
432
ͳͶ
4 × 3 − 7 = 5
(Continuació) 7
ͷ
Com fer servir les funcions de memòria
Memòria de resposta (Ans) / Memòria de la resposta
anterior (PreAns)
El darrer resultat de càlcul obtingut es guarda a la memòria Ans (de
resposta). El resultat de càlcul obtingut abans del darrer resultat es guarda
a la memòria PreAns (resposta anterior). Quan es mostri el resultat d’un nou
càlcul es mourà el contingut actual de la memòria Ans a la memòria PreAns
i es guardaran els nous resultats de càlcul a la memòria Ans.
Nota: La memòria PreAns només es pot fer servir en el mode Calcular. El
contingut de la memòria PreAns s’esborra sempre que la calculadora entra
en un altre mode des del mode Calcular.
Exemple d’ús de la memòria Ans: Per dividir el resultat de 14 × 13 entre 7
1413
ͳͺʹ
(Continuació) 7
123 + 456 = 579
789 −
579 = 210
123456
(Continuació) 789
ͷͻ
ʹͳͲ
Exemple d’ús de la memòria PreAns: Per T
k+2
= T
k+1
+ T
k
(seqüència de
Fibonacci), determineu la seqüència des de T
1
fins a T
4
. Tingueu en
compte, però, que T
1
= 1 i T
2
= 1.
T
1
= 1
1
ͳ
(Ans = T
1
= 1)
T
2
= 1
1
ͳ
(Ans = T
2
= 1, PreAns = T
1
= 1)
T
3
= T
2
+ T
1
= 1 + 1
(PreAns)
(Ans = T
3
= 2, PreAns = T
2
= 1)
T
4
= T
3
+ T
2
= 2 + 1
͵
Variables (A, B, C, D, E, F, M, [, \)
Podeu assignar valors a les variables i utilitzar les variables en els càlculs.
Per assignar el resultat de 3 + 5 a la variable A
35(A)
ͺ
Per multiplicar el contingut de la variable A entre 10
(Continuació) (A)10*
1
ͺͲ
15
Per recuperar el contingut de la variable A
(Continuació) (RECALL)*
2
(A)
ͺ
Per esborrar el contingut de la variable A
0(A)
Ͳ
*1 Introduïu una variable tal com es mostra aquí: premeu i després
premeu la tecla que es correspongui amb el nom de la variable que
desitgeu. Per introduir [ com a nom de variable, podeu prémer
([) o .
*2 Si premeu (RECALL) apareixerà una pantalla que mostra els
valors actualment assignats a les variables A, B, C, D, E, F, M, [ i \. En
aquesta pantalla, els valors es mostren sempre el Format nombre
“Normal 1”. Per tancar la pantalla sense recuperar el valor d’una
variable, premeu .
Memòria independent (M)
Podeu sumar resultats de càlcul a la memòria independent o restar-los-hi.
La “M” apareix en pantalla quan hi ha un valor que no sigui zero guardat a
la memòria independent.
Per esborrar el contingut de M
0(M)
Ͳ
Per sumar el resultat de 10 × 5 a M
(Continuació) 105
ͷͲ
Per restar el resultat de 10 + 5 de M
(Continuació) 105(M−)
ͳͷ
Per recuperar el contingut de M
(Continuació) (RECALL)(M)
͵ͷ
Nota: La variable M es fa servir per la memòria independent. També podeu
recuperar M i utilitzar-la en el càlcul que esteu introduint.
Com esborrar el contingut de totes les memòries
La memòria Ans, la memòria independent i el contingut de les variables es
mantenen encara que premeu , canvieu el mode de càlcul o apagueu la
calculadora. El contingut de la memòria PreAns es manté encara que
premeu i apagueu la calculadora sense sortir del mode Calcular. Feu
servir el següent procediment quan vulgueu esborrar el contingut de totes
les memòries.
(RESET)(Memòria)(Si)
Càlculs amb funcions
Nota: Per interrompre un càlcul en curs abans que n’aparegui el resultat,
premeu .
Pi ʌ: ʌes mostra com 3,141592654, però per als càlculs interns es fa servir
ʌ = 3,14159265358980.
Base logarítmica natural H H es mostra com 2,718281828, però per als
càlculs interns es fa servir H = 2,71828182845904.
16
sen, cos, tan, Arcsen, Arccos, Arctan: Abans de fer els càlculs,
especifiqueu la unitat angular.
sen 30° =
ͳ
ʹ
(Unitat angular: Graus
sexag (D))
30
ͳ
ʹ
senh, cosh, tanh, Arcsenh, Arccosh, Arctanh: Introduïu una funció de les
que apareixen al menú quan premeu (F Hiperbòliques)*
1
. La
configuració de la unitat angular no afecta als càlculs.
*1 En funció del mode de càlcul, haureu de prémer .
ל
,
r
,
: Aquestes funcions especifiquen la unitat angular. ° especifica grau
sexagesimal,
r
radian i
J
grau centesimal. Introduïu una funció de les que
apareixen al menú quan feu la següent operació: (Unitat angular)*
2
.
ʌ/2 radians = 90° (Unitat angular: Graus sexag (D))
(ʌ)2(Unitat angular)(
r
)
ͻͲ
*2 En funció del mode de càlcul, haureu de prémer .
, : Funcions exponencials.
H
5
× 2 = 296,8263182
(E Mat/S Mat)
() 52
ʹͻǤͺʹ͵ͳͺʹ
(E Línia/S Línia)
() 52
ʹͻǤͺʹ͵ͳͺʹ
log: Funció logarítmica. Feu servir (log) per introduir log
a
b com a
log (D, E). Base 10 és la configuració predeterminada si no introduïu res a D.
log
10
1000 = log 1000 = 3
(log) 1000
͵
log
2
16 = 4
(log) 2(,) 16
Ͷ
La tecla també es pot fer servir per introduir dades, però només quan
s’ha seleccionat E Mat/S Mat o E Mat/S Decimal a l’opció Entrada/Sortida
del menú de configuració. En aquest cas, haureu d’introduir el valor de la
base.
log
2
16 = 4
216
Ͷ
ln: Logaritme natural per la base H.
ln 90 (= log
H
90) = 4,49980967
90
ͶǤͶͻͻͺͲͻ
[
2
, [
3
, , , , , [
-1
: Potències, arrels de potència i recíprocs.
(1 + 1)
2+2
= 16
1122
ͳ
(5
2
)
3
= 15625
5([
3
)
ͳͷʹͷ
͵ʹ
ͷ
ൌʹ
(E Mat/S Mat)
() 532
ʹ
(E Línia/S Línia)
5() 32
ʹ
ʹൈ͵ൌ͵ ʹൌ ͶǤʹͶʹͶͲͺǤǤǤ
(E Mat/S Mat)
23
͵
ʹ
(E Línia/S Línia)
23
ͶǤʹͶʹͶͲͺ
,
, , : Aquestes funcions fan servir el mètode Gauss-Kronrod
per dur a terme la integració numèrica, l’aproximació de la derivada
basada en el mètode de la diferència central, el càlcul del sumatori d’un
interval concret de I[, i el càlcul del producte d’un interval concret de I[
Sintaxi d’entrada
(1) Quan s’ha seleccionat E Mat/S Mat o E Mat/S Decimal
ܽ
ܾ
݂ ݔ ݀ݔ
݀
݀ݔ
݂ ݔ
ݔൌܽ
σ
ݔൌܽ
ܾ
݂ ݔ
ς
ݔൌܽ
ܾ
݂ ݔ
(2) Quan s’ha seleccionat E Línia/S Línia o E Línia/S Decim
17
݂ ݔ ǡ ܽǡ ܾǡ
ݐ݈
݀
݀ݔ
݂ ݔ ǡ ܽǡ ݐ݈
σ
݂ ݔ ǡܽǡܾ
ς
݂ ݔ ǡܽǡܾ
͗WRO especifica la tolerància, que serà de 1 × 10
-5
si no s’ha introduït res
aWRO. ͗WRO especifica la tolerància, que serà de 1 × 10
-10
si no s’ha
introduït res a WRO. ͗D i E són enters que es poden especificar dins de
l’interval -1 × 10
10
< D ԛ E < 1 × 10
10
. D i E són enters que es poden
especificar dins de l’interval D < 1 × 10
10
, E < 1 × 10
10
, Dԛ E.
Precaucions per al càlcul d’integració i diferencial
• Quan feu servir una funció trigonomètrica a I[, especifiqueu Radian
com a unitat angular.
• Un valor més petit de WRO augmenta la precisió, però també incrementa el
temps de càlcul. Quan especifiqueu WRO, feu servir un valor que sigui 1 ×
10
-14
o més gran.
• Normalment, la integració requereix un temps considerable per dur-se a
terme.
• Segons quin sigui el contingut de I[, els valors positius i negatius que
es trobin dins de la regió d’integració, o la regió d’integració, es poden
generar errors de càlcul que superin l’interval admès, i la calculadora
mostrarà un missatge d’error.
• Amb els càlculs de derivació, els punts no consecutius, la fluctuació
abrupta, els punts extremadament grans o petits, els punts d’inflexió i la
inclusió dels punts que no poden diferenciar-se, o un punt diferencial o
un resultat de càlcul diferencial que s’aproxima a zero poden provocar
una imprecisió o un error.
ͳ
݁
ݔ ݀ݔ
(E Mat/S Mat)
([)1(H)
ͳ
(E Línia/S Línia)
([)(,)
1(,)(H)
ͳ
Per obtenir la derivada en el punt [ = ʌ/2 per la funció \ = sen([) (Unitat
angular: Radian)
()([) …(1)
(E Mat/S Mat)
(Segueix a continuació (1))
(ʌ)2
Ͳ
(E Línia/S Línia)
(Segueix a continuació (1))
(,)(ʌ)2
Ͳ
σ
ݔൌͳ
ͷ
ݔͳ ൌʹͲ
(E Mat/S Mat)
()([)115
ʹͲ
(E Línia/S Línia)
()([)1
(,) 1(,) 5
ʹͲ
ς
ݔൌͳ
ͷ
ݔͳ ൌʹͲ
(E Mat/S Mat)
()([)115
ʹͲ
(E Línia/S Línia)
()([)1
(,) 1(,) 5
ʹͲ
18
Pol, Rec: Pol converteix coordenades rectangulars en coordenades polars,
mentre que Rec converteix coordenades polars en coordenades
rectangulars.
• Abans de fer els càlculs,
especifiqueu la unitat angular.
• Els resultats de càlcul de U i ș i
de [ i \ s’assignen
respectivament a les variables [
i \.
• El resultat de càlcul ș es mostra
dins de l’interval -180° < ș ԛ
180°.
Per convertir coordenades rectangulars ʹǡ ʹ en coordenades polars
(Unitat angular: Graus sexag (D))
(E Mat/S Mat)
(Pol)2(,)2
UൌʹǡșൌͶͷ
Per convertir coordenades polars
ʹǡ Ͷͷι en coordenades rectangulars
(Unitat angular: Graus sexag (D))
(E Mat/S Mat)
(Rec)2(,) 45
[ൌͳ, \ൌͳ
[!: Funció factorial.
(5 + 3) ! = 40320
53([!)
ͶͲ͵ʹͲ
Abs: Funció de valor absolut.
|2 − 7| × 2 = 10
(E Mat/S Mat)
(Abs) 272
ͳͲ
(E Línia/S Línia)
(Abs) 272
ͳͲ
Ran#: Funció que genera un nombre pseudo-aleatori dins de l’interval
0,000 a 0,999. El resultat es mostra com a una fracció quan s’ha
seleccionat E Mat/S Mat a l’opció Entrada/Sortida del menú de
configuració.
Per obtenir enters aleatoris de tres dígits
1000(Ran#)
Ͷͷͻ
(El resultat és diferent en cada execució.)
RanInt#: Funció que genera un enter pseudo-aleatori entre un valor inicial i
un valor final especificats.
Per generar enters aleatoris dins de l’interval 1 a 6
(RanInt) 1(,) 6
ʹ
(El resultat és diferent en cada execució.)
QPU, QCU: Funcions de permutació (QPU) i combinació (QCU).
Per determinar el número de permutacions i combinacions possibles quan
seleccionem quatre persones d’un grup de 10
Permutacions:
10(QPU) 4
ͷͲͶͲ
Combinacions:
10(QCU) 4
ʹͳͲ
Rnd: Si feu servir la funció Rnd, els valors de fracció decimal de l’argument
s’arrodoniran segons el Format nombre configurat actualment. Per
exemple, el resultat intern que es mostra de Rnd(10 ÷ 3) es 3,333 quan la
configuració de Format nombre es Fixar decimals 3. Si feu servir la
configuració Normal 1 o Normal 2, l’argument s’arrodonirà l’11è. dígit de la
part mantissa.
Per realitzar els següents càlculs quan s’ha seleccionat Fixar decimals 3
per establir el número de decimals que es mostraran: 10 ÷ 3 × 3 i Rnd(10 ÷
3) × 3 (E Mat/S Decimal)
19
(CONFIG)(Format nombre)(Fixar decimals)
1033
ͳͲǤͲͲͲ
(Rnd) 1033
ͻǤͻͻͻ
Simp: Funció que redueix una fracció usant el màxim comú divisor. També
podeu especificar un factor per a la simplificació.
Nota: Aquesta funció només es pot utilitzar si s’ha seleccionat Manual a
l’opció Simplificar del menú de configuració.
ʹ͵Ͷ
ͺ
ൌ
ͳͳ
͵͵ͻ
(CONFIG)(Simplificar)(Manual)
234678
ʹ͵Ͷ
ͺ
indica que la fracció encara es pot simplificar més.
(Simp)
ൌʹǡ
ͳͳ
͵͵ͻ
Per utilitzar un factor de 3 per simplificar
ʹ͵Ͷ
ͺ
ʹ͵Ͷ
ͺ
ൌ
ͺ
ʹʹ
234678(Simp) 3
o 234678(Simp) 3
ൌ͵ǡ
ͺ
ʹʹ
* Si introduïu l’ordre Simp immediatament després d’una fracció, tal com
es mostra aquí, visualitzareu el resultat de càlcul com a fracció,
independentment de quina sigui la configuració d’Entrada/Sortida.
Tanmateix, si premeu en lloc de , visualitzareu el resultat de
càlcul com una fracció.
MCD, MCM: MCD determina el màxim comú divisor de dos valors, mentre
que MCM determina el mínim comú múltiple.
Per determinar el màxim comú divisor de 28 i 35
(MCD) 28(,) 35
Per determinar el mínim comú múltiple de 9 i 15
(MCM) 9(,) 15
Ͷͷ
Int: Extreu la part entera d’un valor.
Per extreure la part entera de -3,5
(Int)3.5
Ǧ͵
Intg: Determina l’enter màxim que no supera un valor.
Per determinar l’enter màxim que no supera -3,5
(Intg)3.5
ǦͶ
Funció QR Code
La calculadora pot mostrar símbols de QR Code* que poden ser llegits per
un dispositiu intel·ligent.
* QR Code és una marca registrada de DENSO WAVE INCORPORATED al
Japó i altres països.
Important
• En les operacions d’aquesta secció s’assumeix que el dispositiu
intel·ligent que es farà servir té un lector de QR Code capaç de llegir els
múltiples símbols de QR Code, i que pot connectar-se a internet.
• Quan escanejeu amb un dispositiu intel·ligent un QR Code mostrat per
aquesta calculadora, el dispositiu intel·ligent accedirà al lloc web de
CASIO.
Nota: Un QR Code es pot mostrar prement (QR) quan s’està
mostrant la pantalla de configuració, una pantalla de menú, una pantalla
20
d’error, una pantalla de resultat de càlcul a qualsevol mode de càlcul o una
pantalla de taula. Per obtenir més detalls, visiteu el lloc web de CASIO
(wes.casio.com).
Com mostrar un QR Code
Exemple: Per mostrar el QR Code d’un resultat de càlcul en el mode
Calcular de la calculadora i escanejar-lo amb un dispositiu intel·ligent
1. En el mode Calcular, executeu algun càlcul.
2. Premeu (QR) per mostrar el QR Code.
• Els nombres que apareixen a l’angle
inferior dret de la pantalla mostren el
número del QR Code actual i el número
total de símbols QR Code. Per mostrar el
següent QR Code, premeu o .
Nota: Un indicador es mostra a la part superior de la pantalla
quan la calculadora està generant un QR Code.
Per tornar a un QR Code anterior, premeu o tants cops com
sigui necessari per desplaçar-vos cap a endavant fins que aparegui.
3. Utilitzeu un dispositiu intel·ligent per escanejar el QR Code de la
pantalla de la calculadora.
• Per obtenir informació sobre com es pot escanejar un QR Code,
consulteu la documentació de l’usuari del lector de QR Code que feu
servir.
Si teniu problemes per escanejar un QR Code: Mentre visualitzeu el QR
Code, feu servir i per ajustar el contrast de la pantalla del QR
Code. Aquest ajust del contrast només afectarà a la visualització del QR
Code.
Important
• Segons quin dispositiu intel·ligent i/o aplicació de lectura de QR Code
feu servir, podeu tenir dificultats per escanejar els símbols de QR Code
generats per aquesta calculadora.
• Quan la configuració de l’opció “QR Code” és “Versió 3”, els modes de
la calculadora que poden mostrar símbols de QR Code són limitats. Si
intenteu mostrar un QR Code en un mode que no admet la visualització
de QR Code, apareixerà el missatge “No compatible (Versió 3)”. No
obstant això, el QR Code generat per aquesta configuració és més fàcil
d’escanejar amb un dispositiu intel·ligent.
• Per obtenir més informació, visiteu el lloc web de CASIO
(wes.casio.com).
Per sortir de la pantalla de QR Code: Premeu o (QR).
Càlculs amb nombres complexos
Per realitzar càlculs amb nombres complexos, primer entreu al mode
Complexos. Podeu fer servir coordenades rectangulars (D+EL) o
coordenades polars (UӘș) per introduir nombres complexos. Els resultats
dels càlculs amb nombres complexos es mostren d’acord amb la
configuració de l’opció Complexos del menú de configuració.
(1 + L)
4
+ (1 − L)
2
= -4 − 2L (Complexos: D+EL)*
1(L)41(L)
ǦͶെʹL
ʹסͶͷ ൌ
ʹ ʹ (Unitat angular: Graus sexag (D), Complexos: D+EL)
2(Ә) 45
ʹ ʹ
ʹ ʹ ൌ ʹסͶͷ (Unitat angular: Graus sexag (D), Complexos: UӘș)
21
22(L)
ʹסͶͷ
* Quan eleveu un nombre complex a una potència entera fent servir la
sintaxi (D+EL)
Q
, el valor de la potència pot estar dintre del següent
interval: -1 × 10
10
< Q< 1 × 10
10
.
Nota
• Quan vulgueu que l’entrada i la visualització del resultat de càlcul es
mostri en format de coordenada polar, especifiqueu la unitat angular
abans d’iniciar el càlcul.
• El valor ș del resultat de càlcul es mostra dintre de l’interval -180°< ș ԛ
180°.
• La visualització del resultat de càlcul quan s’ha seleccionat E Línia/S
Línia o E Línia/S Decim mostrarà D i EL (o U i ș) en línies separades.
Exemples de càlculs en el mode Complexos
Per obtenir el nombre complex conjugat (Conjg) de 2 + 3L (Complexos: D
+EL)
(Conjugat) 23(L)
ʹെ͵L
Per obtenir el valor absolut (Abs) i l’argument (Arg) de 1 + L (Unitat
angular: Graus sexag (D))
(Abs) 1(L)
(Argument) 1(L)
ʹ
Ͷͷ
Per extr
eur
e la par
t r
eal (ReP) i la par
t imaginària (ImP) de 2 + 3
L
(Part real) 23(L)
(Part imaginària) 23(L)
ʹ
͵
Com fer servir una ordre per a especicar el format
de sortida del càlcul
ʹ ʹ ൌ ʹסͶͷǡ ʹסͶͷ ൌ ʹ ʹ (Unitat angular: Graus sexag (D))
22(L)(UӘș)
2(Ә) 45(D+EL)
ʹסͶͷ
ʹ ʹ
Com fer servir la funció CALC
CALC li permet l’entrada d’expressions de càlcul que inclouen una o més
variables, assignar valors a les variables, i calcular el resultat. CALC es pot
utilitzar en el mode Calcular i el mode Complexos.
Podeu utilitzar CALC per guardar els tipus d’expressions a continuació.
•2[ + 3\, 2A[ + 3B\ + C, A + BL, etc.
• [ + \: [ ([ + \), etc.
• \ = [
2
+ [ + 3, etc.
Nota: Durant el temps que passa des de que premeu fins que sortiu
de CALC prement , haureu de fer servir procediments d’entrada lineal.
Per guardar 3A + B i després substituir els valors següents per realitzar el
càlcul: A = 5, B = 10
3(A)(B)
510
ĺ
22
Com fer servir la funció SOLVE
SOLVE utilitza el mètode de Newton per fer una aproximació de la solució
de les equacions. Tingueu en compte que SOLVE es pot fer servir només
en el mode Calcular. SOLVE admet l’entrada d’equacions amb els següents
formats.
Exemples: \ = [ + 5, [ = sen(M), [\ + C (tractat com [\ + C = 0)
Nota
• Si una equació conté funcions d’entrada que inclouen un parèntesi obert
(com ara sen i log), no ometeu el parèntesi de tancament.
• Durant el temps que passa des de que premeu (SOLVE) fins
que sortiu de SOLVE prement , haureu de fer servir procediments
d’entrada lineal.
Per resoldre [
2
+ E = 0 per [ quan E = -2
([)(B)(=) 0
(SOLVE)
Introduïu un valor inicial per a [
(en aquest cas, introduïu 1):
1
Assigneu -2 a B:
2
Especifiqueu la variable per a la qual
vulgueu resoldre (en aquest cas volem
resoldre per a [, per tant, desplaceu la
part destacada a [.):
Resoleu l’equació:
(1) Variable resolta per a
(2) Solució
(3) Resultat de (costat esquerre) −
(costat dret)
• Les solucions es mostren sempre en format decimal.
• Com més a prop estigui de zero el resultat de (costat esquerre) − (costat
dret), més exacta serà la solució.
Important
• SOLVE realitza la convergència un número de vegades predeterminat. Si
no pot trobar una solució, apareixerà una pantalla de confirmació que
mostra “Continuar:[=]” i us demana si voleu continuar. Premeu per
continuar o per cancel·lar l’operació SOLVE.
• En funció d’allò que hagueu introduït com a valor inicial per a [ (variable
de la solució), és possible que SOLVE no sigui capaç d’obtenir cap
solució. Si passa això, proveu a modificar el valor inicial fent que quedi
més a prop de la solució.
• És possible que SOLVE no sigui capaç de trobar la solució correcta,
encara que n’hi hagi alguna.
• SOLVE fa servir el mètode de Newton, per tant, encara que hi hagi
múltiples solucions, només n’obtindreu una.
• A causa de les limitacions del mètode de Newton, les solucions poden
ser difícils d’obtenir en el cas d’equacions com les següents:
ݕ ൌ ݔǡ ݕ ൌ ݁
ݔ
ǡݕൌ ݔ.
23
Càlculs estadístics
Feu servir el següent procediment per iniciar un càlcul estadístic.
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Estadística i després
premeu .
2. A la pantalla Selec tipus que apareixerà, premeu una de les tecles
següents per seleccionar un tipus de càlcul estadístic.
(1-Variable)
Variable única ([)
(y=a+bx)
Variables aparellades ([, \), regressió lineal
(y=a+bx+cx
2
)
Variables aparellades ([, \), regressió quadràtica
(y=a+b㺃ln(x))
Variables aparellades ([, \), regressió logarítmica
(y=a㺃H^(bx))
Variables aparellades ([, \), regressió exponencial-H
(y=a㺃b^x)
Variables aparellades ([, \), regressió exponencial-DE
(y=a㺃x^b)
Variables aparellades ([, \), regressió potencial
(y=a+b/x)
Variables aparellades ([, \), regressió inversa
• Si feu servir qualsevol de les tecles anteriors, es mostrarà l’editor
d’estadística.
Nota: Quan vulgueu canviar de tipus de càlcul un cop hagueu entrat al
mode Estadística, feu servir les tecles (Selec tipus) per mostrar la
pantalla de selecció del tipus de càlcul.
Com introduir dades mitjançant l’editor d’estadística
L’editor d’estadística mostra una, dues o tres columnes: variable única ([),
variable única i freqüència ([, Freq), variables aparellades ([, \), variables
aparellades i freqüència ([, \, Freq). El número de files de dades que es
poden introduir depèn del número de columnes: 160 files amb una
columna, 80 files amb dues columnes i 53 files amb tres columnes.
Nota
• Feu servir la columna Freq (freqüència) per introduir la quantitat
(freqüència) d’elements de dades idèntics. La visualització de la
columna Freq es por activar (mostrar) o desactivar (no mostrar) amb
l’opció Estadística del menú de configuració.
• Si premeu la tecla mentre està en pantalla l’editor d’estadística,
apareixerà una pantalla de càlcul estadístic que permet realitzar càlculs
basats en les dades introduïdes. El què cal fer per tornar a l’editor
d’estadística des de la pantalla de càlcul estadístic dependrà del tipus
de càlcul que hagueu seleccionat. Premeu (Dades) si heu
seleccionat variable única o (Dades) si heu seleccionat variables
aparellades.
Ex. 1: Per seleccionar regressió logarítmica i introduir les dades següents:
(170, 66), (173, 68), (179, 75)
(Selec tipus)(y=a+b㺃ln(x))
170173179
666875
24
Important: Totes les dades que s’hagin introduït a l’editor d’estadística
s’esborraran quan sortiu del mode Estadística, quan canvieu de tipus de
càlcul entre variable única i variables aparellades o quan canvieu l’opció
Estadística al menú de configuració.
Per eliminar una línia: A l’editor d’estadística, desplaceu el cursor a la línia
que vulgueu eliminar i després premeu .
Per inserir una línia: A l’editor d’estadística, desplaceu el cursor a la
ubicació on vulgueu inserir la línia i després feu servir les següents tecles:
(Editor)(Insereix fila).
Per eliminar tot el contingut de l’editor d’estadística: A l’editor
d’estadística, feu servir les següents tecles: (Editor)(Esborrar
tot).
Com mostrar paràmetres estadístics basats en les
dades introduïdes
Des de l’editor d’estadística:
(Càlc 1-variable o Càl 2-variables)
Des de la pantalla de càlcul estadístic:
(Càlc 1-variable o Càl 2-variables)
Com mostrar resultats de càlcul de regressió basats
en les dades introduïdes (només dades de variables
aparellades)
Des de l’editor d’estadística:
(Càlcul regress)
Des de la pantalla de càlcul estadístic:
(Càlcul regress)
Com obtenir paràmetres estadístics a partir de les
dades introduïdes
Podeu fer servir les operacions d’aquesta secció per recuperar paràmetres
estadístics assignats a variables (ı
[
, Ȉ[
2
, etc.) a partir de les dades que
hagueu introduït mitjançant l’editor d’estadística. També podeu fer servir les
variables en els càlculs. Les operacions d’aquesta secció es realitzen a la
pantalla de càlculs estadístics que apareix quan premeu mentre es
mostra l’editor d’estadística.
A continuació es mostren els paràmetres estadístics compatibles i les
tecles que haureu de prémer per recuperar-les. Per als càlculs estadístics
amb variable única, estan disponibles els paràmetres marcats amb un
asterisc (*).
Sumatoris: Ȉ[*, Ȉ[
2
*, Ȉ\, Ȉ\
2
, Ȉ[\, Ȉ[
3
, Ȉ[
2
\, Ȉ[
4
(Sumatoris) a
Nombre d’elements: Q* / Mitjana: ݔ
െ
*, ݕ
െ
/ Variància poblacional: ı
2
[
*, ı
2
\
/
Desviació estàndard poblacional: ı
[
*, ı
\
/ Variància de la mostra: s
2
[
*,
s
2
\
/ Desviació estàndard de la mostra: s
[
*, s
\
(Paràmetres) a , a
Valor mínim: min([)*, min(\) / Valor màxim: max([)*, max(\)
Quan s’ha seleccionat el càlcul estadístic de variable única:
(Mínim/Màxim) ,
Quan s’ha seleccionat el càlcul estadístic de variables aparellades:
(Mínim/Màxim) a
25
Primer quartil: Q
1
* / Mediana: Med* / Tercer quartil: Q
3
* (només per
càlculs estadístics de variable única)
(Mínim/Màxim) a
Coecients de regressió: D, E / Coecient de correlació: U / Valors
estimats: ݔ
, ݕ
(Regressió) a
Coecients de regressió per regressió quadràtica: D, E, F / Valors
estimats:
ݔ
1
, ݔ
2
, ݕ
(Regressió) a
• ݔ
, ݔ
1
, ݔ
2
i ݕ són ordres del tipus en el qual es pren un argument
immediatament abans.
Ex. 2: Per introduir les dades de la variable única [ = {1, 2, 2, 3, 3, 3, 4, 4,
5}, fent servir la columna Freq per especificar el número de repeticions de
cada element {[
Q
; Freq
Q
} = {1;1, 2;2, 3;3, 4;2, 5;1}, i calcular la mitjana.
(CONFIG)(Estadística)(On)
(Selec tipus)(1-Variable)
12345
1232
(Paràmetres)(ݔ
െ
)
͵
Ex. 3: Per calcular els coeficients de correlació de la regressió logarítmica
per les següents dades de variables aparellades i determinar la fórmula de
regressió: ([, \) = (20, 3150), (110, 7310), (200, 8800), (290, 9310).
Especifiqueu Fixar decimals 3 (tres decimals) per als resultats.
(CONFIG)(Estadística)(Off)
(CONFIG)(Format nombre)(Fixar decimals)
(Selec tipus)(y=a+b㺃ln(x))
20110200290
3150731088009310
(Regressió)(r)
ͲǤͻͻͺ
(Regressió)(a)
Ǧ͵ͺͷǤͻͺͶ
(Regressió)(b)
ʹ͵ͷǤͷ͵ʹ
Com calcular valors estimats
A partir de la fórmula de regressió obtinguda mitjançant el càlcul estadístic
de variables aparellades, es pot calcular el valor estimat d’\ per un valor
donat d’[. El valor corresponent d’[ (dos valors, [
1
i [
2
, en el cas de la
regressió quadràtica) també es pot calcular per a un valor d’\ a la fórmula
de regressió.
Ex. 4: Per determinar el valor estimat per a \ quan [ = 160 a la fórmula de
regressió generada per regressió logarítmica de les dades de l’ex. 3.
Especifiqueu Fixar decimals 3 per al resultat. (Feu la següent operació
després de completar les operacions de l’ex. 3.)
160(Regressió)(
ݕ
)
ͺͳͲǤͺͻͺ
Important: Els càlculs del coeficient de regressió, el coeficient de
correlació i el valor estimat poden trigar un temps considerable quan hi han
molts elements de dades.
26
Com realitzar càlculs de distribució normal
Quan s’ha seleccionat el càlcul estadístic de variable única, podeu realitzar
el càlcul de la distribució normal utilitzant les funcions següents del menú
que apareix en realitzar la següent operació de tecla: (Distrib
Normal).
P, Q, R: Aquestes funcions prenen
l’argument W i determinen una
probabilitat de distribució normal
estàndard tal com s’il·lustra aquí.
W: Aquesta funció està precedida de l’argument [. Calcula la variable
estàndard per als valors de [ mitjançant el valor mitjà (ݔ
െ
) i la desviació
estàndard poblacional (ı
[
) de les dades introduïdes a l’editor d’estadística.
[W ൌ
ݔെݔ
െ
ߪ
ݔ
Ex. 5: Per a les dades de variable única del ex. 2, determinar la variable
normalitzada quan [ = 2, i P(W) en aquell punt.
2(Distrib Normal)(W)
(Distrib Normal)(P()
Càlculs amb base-Q
Quan vulgueu fer càlculs utilitzant valors decimals, hexadecimals, binaris o
octals, entreu al mode Base-N. Un cop hagueu entrat al mode Base-N,
premeu una de les tecles següents per canviar el mode numèric: (DEC)
per decimal, (HEX) per hexadecimal, (BIN) per binari o (OCT)
per octal.
Per calcular 11
2
+ 1
2
(BIN)111
Nota
• Feu servir les tecles següents per introduir les lletres A a la F per als
valors hexadecimals: (A), (B), (C), (D), (E), (F).
• En el mode Base-N, no s’admet l’entrada de valors fraccionals
(decimals) ni exponents. Si un resultat de càlcul té una part fraccional,
quedarà tallat.
• A continuació es mostren els detalls sobre els intervals d’entrada i
sortida (32 bits).
Binari
Positiu:
00000000000000000000000000000000 ԛ [ ԛ
01111111111111111111111111111111
Negatiu:
10000000000000000000000000000000 ԛ [ ԛ
11111111111111111111111111111111
Octal
Positiu:
Negatiu:
00000000000 ԛ [ ԛ 17777777777
20000000000 ԛ [ ԛ 37777777777
Decimal
-2147483648 ԛ [ ԛ 2147483647
Hexadecimal
Positiu:
Negatiu:
00000000 ԛ [ ԛ 7FFFFFFF
80000000 ԛ [ ԛ FFFFFFFF
27
Com especicar el mode numèric d’un valor concret
d’entrada
Podeu introduir una ordre especial immediatament després d’un valor per
especificar el mode numèric d’aquest valor. Les ordres especials són: d
(decimal), h (hexadecimal), b (binari) i o (octal).
Per calcular 10
10
+ 10
16
+ 10
2
+ 10
8
i mostrar el resultat com un valor
decimal
(DEC)(d) 10(h) 10
(b) 10(o) 10
͵
Com convertir un resultat de càlcul en un altre tipus
de valor
Podeu fer servir qualsevol de les següents operacions de tecla per a
convertir el resultat de càlcul que s’estigui mostrant en un altre tipus de
valor: (DEC), (HEX), (BIN), (OCT).
Per calcular 15
10
× 37
10
en el mode decimal i després convertir el resultat
en hexadecimal
(DEC) 1537
(HEX)
ͷͷͷ
ͲͲͲͲͲʹʹ
Operacions lògiques i de negació
Les operacions lògiques i de negació es realitzen prement i després
seleccionant l’ordre desitjada (and, or, xor, xnor, Not, Neg) al menú que
apareix. Tots els exemples següents es realitzen en el mode binari
((BIN)).
Per determinar el AND lògic de 1010
2
i 1100
2
(1010
2
and 1100
2
)
1010(and) 1100
ͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲ
ͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͲͳͲͲͲ
Per determinar el complement de negació per bits de 1010
2
(Not(1010
2
))
(Not) 1010
ͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳ
ͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͳͲͳͲͳ
Nota: En el cas d’un binari negatiu, octal o un valor hexadecimal, la
calculadora converteix el valor a binari, pren el complement del dos i
després el converteix de nou a la base numèrica original. En el cas dels
valors decimals, la calculadora simplement afegeix un signe negatiu.
Càlculs d’equacions
Feu servir el següent procediment per resoldre una equació en el mode
Equació/Funció.
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Equació/Funció i després
premeu .
2. Feu servir una de les operacions següents per seleccionar un tipus de
càlcul.
Equacions lineals simultànies
amb dues, tres o quatre
incògnites
Premeu (Sist eq lineals) i després
feu servir una tecla numèrica ( a
) per especificar el número
d’incògnites.
28
Equacions quadràtiques,
equacions cúbiques o
equacions quàrtiques
Premeu (Polinòmica), i després
feu servir una tecla numèrica ( a
) per especificar el grau
polinomial.
3. Feu servir l’editor de coeficients que apareix per introduir els valors dels
coeficients.
• Per resoldre 2[
2
+ [ − 3 = 0, per exemple, premeu (Polinòmica)
en el pas 2. Feu servir l’editor de coeficients que apareix per introduir
213.
• Si premeu posareu a zero tots els coeficients.
4. Un cop tots els valors siguin els que voleu, premeu .
• Fent això es mostrarà la solució. Cada cop que premeu es
mostrarà una altra solució. Si premeu mentre es mostra la solució
final, tornareu a l’editor de coeficients.
• Apareixerà un missatge quan no hi hagi cap solució o quan les
solucions siguin infinites. Si premeu o tornareu a l’editor de
coeficients.
• Podeu assignar a una variable la solució que s’estigui mostrant.
Mentre es mostra la solució, premeu i després la tecla que es
correspongui amb el nom de la variable a la qual ho voleu assignar.
• Per tornar a l’editor de coeficients mentre es mostra qualsevol
solució, premeu .
Nota: Les solucions que inclouen 䌮 es mostren només quan s’ha
seleccionat el tipus de càlcul Polinòmica.
Per canviar la conguració del tipus actual d’equació: Premeu
(Sist eq lineals) o (Polinòmica), i després premeu , , o
. Si canvieu el tipus d’equació, els valors de tots els coeficients del
editor de coeficients es modificaran a zero.
Exemples de càlcul en el mode Equació/Funció
[ + 2\ = 3, 2[ + 3\ = 4
(Sist eq lineals)
123234
[
\
Ǧͳ
ʹ
[
2
+ 2[ − 2 = 0
(Polinòmica)
122
[
[
Ǧͳ
͵
Ǧͳ െ
͵
(Mostra la coordenada [ del mínim local d’\ = [
2
+ 2[ − 2.*)
[
Ǧͳ
(Mostra la coordenada \ del mínim local d’\ = [
2
+ 2[ − 2.*)
\
Ǧ͵
* Les coordenades [ i \ del mínim local (o màxim local) de la funció \ = D[
2
+ E[ + F també es mostren, però només quan s’ha seleccionat una
equació quadràtica com a tipus de càlcul.
Càlculs matricials
Feu servir el mode Matrius per a realitzar càlculs amb matrius de més de 4
files per 4 columnes. Per realitzar un càlcul matricial, feu servir las variables
29
matricials especials (MatA, MatB, MatC, MatD) tal com es mostra en el
següent exemple.
Exemple:
ʹͳ
ͳͳ
ൈ
ʹǦͳ
Ǧͳ ʹ
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Matrius, i després premeu
.
2. Premeu (MatA)(2 files)(2 columnes).
• Amb això es mostrarà l’editor matricial
per introduir els elements de la matriu
de 2 × 2 especificada per MatA.
3. Introduïu els elements de MatA: 2111.
4. Feu servir les següents tecles: (Definir matriu)(MatB)(2
files)(2 columnes).
5. Introduïu els elements de MatB: 2112.
6. Premeu per avançar cap a la pantalla de càlcul, i realitzeu el càlcul
(MatA × MatB): (MatA)(MatB).
• Així es mostrarà a la pantalla MatAns
(memòria de resposta matricial) amb
els resultats de càlcul.
Memòria de resposta matricial (MatAns)
Sempre que el resultat d’un càlcul en el mode Matrius sigui una matriu,
apareixerà la pantalla MatAns amb el resultat. El resultat també s’assignarà
a una variable anomenada “MatAns”.
La variable MatAns es pot fer servir en els càlculs, tal com s’explica a
continuació.
• Per inserir la variable MatAns en un càlcul, feu servir les següents tecles:
(MatAns).
• Si premeu qualsevol de les tecles següents mentre es mostra la pantalla
MatAns, canviareu automàticament a la pantalla de càlcul: , , ,
, , , ([
3
).
Com assignar i editar dades de la variable matricial
Per assignar noves dades a una variable matricial
1. Premeu (Definir matriu), i després, al menú que apareix,
seleccioneu la variable matricial a la qual vulgueu assignar dades.
2. Al quadre de diàleg que apareix, feu servir una tecla numèrica ( a
) per especificar el número de files.
3. Al següent quadre de diàleg que apareix, feu servir una tecla numèrica
( a ) per especificar el número de columnes.
4. Feu servir l’editor matricial que apareix per introduir els elements de la
matriu.
Per editar els elements d’una variable matricial
Premeu (Editar matriu), i després, al menú que apareix, seleccioneu
la variable matricial que vulgueu editar.
Per copiar el contingut de la variable matricial (o MatAns)
1. Feu servir l’editor matricial per mostrar la matriu que vulgueu copiar.
• Si voleu copiar el contingut de MatAns, feu el següent per mostrar a
la pantalla MatAns: (MatAns).
2. Premeu , i després feu servir una de les operacions de tecla
següents per especificar el destí de la còpia: (MatA), (MatB),
(MatC), o (MatD).
30
• Amb això es mostrarà l’editor matricial amb el contingut del destí de
la còpia.
Exemples de càlculs matricials
En els exemples següents s’utilitza MatA =
ʹͳ
ͳͳ
, MatB =
ͳͲǦͳ
ͲǦͳ ͳ
, MatC =
ͳʹ͵
Ͷͷ
ͺͻ
.
Per obtenir el determinant de MatA (Det(MatA))
(Determinant) MatA
ͳ
Per crear una matriu d’identitat de 2 × 2 i afegir-la a MatA (Identity(2) +
MatA)
(Identitat) MatA
Nota: Podeu especificar un valor d’1 a 4 per a determinar l’ordre de la
matriu Identitat (dimensió).
Per obtenir la transposició de MatB (Trn(MatB))
(Transposada) MatB
Per invertir, elevar al quadrat i elevar al cub MatA (MatA
-1
, MatA
2
, MatA
3
)
Nota: No podreu utilitzar per fer aquesta entrada. Feu servir per
introduir “
-1
”, per especificar al quadrat, i ([
3
) per especificar al
cub.
MatA
MatA
MatA ([
3
)
Per obtenir el valor absolut de cascun dels elements de MatB (Abs(MatB))
(Abs) MatB
Per determinar el format escalonat de les files de MatC (Ref(MatC))
(Form esglaonada) MatC
Per determinar el format escalonat reduït de les files de MatC (Rref(MatC))
(F esgl reduïda) MatC
Com crear una taula numèrica
El mode Taula genera una taula numèrica basada en una o dues funcions.
Exemple: Per generar una taula numèrica per a les funcions ݂
ݔ ൌݔ
ʹ
ͳ
ʹ
i J
ݔ ൌݔ
ʹ
െ
ͳ
ʹ
per a l’interval
Ǧͳأݔأͳ, amb increments de 0,5
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Taula, i després premeu
.
31
2. Configureu les opcions per generar una taula numèrica a partir de dues
funcions.
(CONFIG)(Taula)(I([),J([))
3. Introduïu ݔ
ʹ
ͳ
ʹ
.
([)12
4. Introduïu ݔ
ʹ
െ
ͳ
ʹ
.
([)12
5. Premeu . Al quadre de diàleg Rang taula que apareix, introduïu els
valors de Inici (predeterminat: 1), Fi (predeterminat: 5), i Pas
(predeterminat: 1).
110.5
6. Premeu per generar la taula
numèrica.
• Premeu per tornar a la pantalla
del pas 3.
Consell
• A la taula numèrica mostrada al pas 6, podeu modificar el valor de la
cel·la destacada d’[. Si modifiqueu el valor d’[ els valors d’I([) i J([) de la
mateixa línia s’actualitzaran com correspongui.
• Si hi ha un valor a la cel·la d’[ a sobre de la cel·la destacada d’[, premeu
o i s’introduirà automàticament a la cel·la destacada un valor
igual al valor de la cel·la de sobre més el valor del pas. Per tant, també
prement s’introduirà automàticament un valor igual al valor de la
cel·la de sobre menys el valor del pas. Els valors d’I([) i J([) de la
mateixa línia també s’actualitzaran com correspongui.
Nota
• Després de prémer al pas 4 anterior, si aneu al pas 5 i següents
sense introduir res per a J[, es generarà una taula numèrica només per
a I[.
• El número màxim de files de la taula numèrica generada dependrà de la
configuració de l’opció de taula numèrica al menú de configuració.
S’admeten fins 45 files a l’opció “I([)”, mentre que a l’opció “I([),J([)”
s’admeten 30 files.
• L’operació de generació de la taula numèrica fa que es modifiqui el
contingut de la variable [.
Important: Les funcions introduïdes en aquest mode s’esborren sempre
que es modifica la configuració d’Entrada/Sortida al mode Taula.
Càlculs vectorials
Feu servir el mode Vectors per fer càlculs vectorials de 2 i 3 dimensions.
Per realitzar un càlcul vectorial, feu servir las variables vectorials especials
(VctA, VctB, VctC, VctD) tal com es mostra en el següent exemple.
32
Exemple: (1, 2) + (3, 4)
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Vectors, i després premeu
.
2. Premeu (VctA)(2 dimensions).
• Amb això apareixerà l’editor vectorial
per introduir el vector de 2
dimensions per VctA.
3. Introduïu els elements de VctA: 12.
4. Feu servir les següents tecles: (Definir vector)(VctB)(2
dimensions).
5. Introduïu els elements de VctB: 34.
6. Premeu per avançar cap a la pantalla de càlcul, i realitzeu el càlcul
(VctA + VctB): (VctA)(VctB).
• Així es mostrarà a la pantalla VctAns
(memòria de resposta vectorial) amb
els resultats de càlcul.
Memòria de resposta vectorial
Sempre que el resultat d’un càlcul en el mode Vectors sigui un vector,
apareixerà la pantalla VctAns amb el resultat. El resultat també s’assignarà
a una variable anomenada “VctAns”.
La variable VctAns es pot fer servir en els càlculs, tal com s’explica a
continuació.
• Per inserir la variable VctAns en un càlcul, feu servir les següents tecles:
(VctAns).
• Si premeu qualsevol de les tecles següents mentre es mostra la pantalla
VctAns, canviareu automàticament a la pantalla de càlcul: , , ,
.
Com assignar i editar dades de la variable vectorial
Per assignar noves dades a una variable vectorial
1. Premeu (Definir vector), i després, al menú que apareix,
seleccioneu la variable vectorial a la qual vulgueu assignar dades.
2. Al quadre de diàleg que apareix, premeu o per especificar la
dimensió del vector.
3. Feu servir l’editor vectorial que apareix per introduir els elements del
vector.
Per editar els elements d’una variable vectorial
Premeu (Editar vector), i després, al menú que apareix, seleccioneu
la variable vectorial que vulgueu editar.
Per copiar el contingut de la variable vectorial (o VctAns)
1. Feu servir l’editor vectorial per mostrar el vector que vulgueu copiar.
• Si voleu copiar el contingut de VctAns, feu el següent per mostrar a
la pantalla VctAns: (VctAns).
2. Premeu , i després feu servir una de les operacions de tecla
següents per especificar el destí de la còpia: (VctA), (VctB),
(VctC), o (VctD).
• Amb això es mostrarà l’editor vectorial amb el contingut del destí de
la còpia.
Exemples de càlculs vectorials
En els exemples següents s’utilitza VctA = (1, 2), VctB = (3, 4) i VctC = (2,
-1, 2).
33
VctA • VctB (producte escalar vectorial)
VctA (Prod escalar) VctB
VctA × VctB (producte cartesià vectorial)
VctA VctB
Per obtenir els valors absoluts de VctC (Abs(VctC))
(Abs) VctC
Per determinar l’angle format per VctA i VctB (Angle(VctA,VctB)) amb tres
decimals (Fixar decimals 3). (Unitat angular: Graus sexag (D))
(CONFIG)(Format nombre)(Fixar decimals)
(Angle) VctA (,)
VctB
Per normalitzar VctB (UnitV(VctB))
(Vector unitari) VctB
Càlculs d’inequació
Podeu fer servir el següent procediment per resoldre una inequació de 2n.,
3r. o 4t. grau.
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Inequació, i després
premeu .
2. Al quadre de diàleg que apareix, feu servir una tecla numèrica ( a
) per especificar el grau d’inequació.
3. Al menú que apareix, feu servir les tecles a la per seleccionar el
tipus de símbol d’inequació i la orientació.
4. Feu servir l’editor de coeficients que apareix per introduir els valors del
coeficients.
• Per resoldre [
2
+ 2[ − 3 < 0, per exemple, introduïu el següent com a
coeficients (D = 1, E = 2, F = -3): 123.
• Si premeu posareu a zero tots els coeficients.
5. Un cop tots els valors siguin els que voleu, premeu .
• Fent això es mostraran les solucions.
• Per tornar a l’editor de coeficients mentre es mostren les solucions,
premeu .
Per modicar el tipus d’inequació: Si premeu (Polinomi)
apareixerà un quadre de diàleg que podeu fer servir per seleccionar un
grau d’inequació. Si canvieu el grau d’inequació, els valors de tots els
coeficients del editor de coeficients es modificaran a zero.
Exemples de càlculs en el mode Inequació
3[
3
+ 3[
2
− [ ! 0
(Polinomi)(3r. grau d’inequació)(ax
3
+bx
2
+cx+d>0)
331
34
Nota
• Les solucions apareixen tal com es
mostra en aquesta captura de pantalla
quan s’ha seleccionat alguna cosa
diferent de E Mat/S Mat a l’opció Entrada/
Sortida del menú de configuració.
• “Tots els reals” apareix a la pantalla de solucions quan la solució d’una
inequació són tots els nombres (com ara [
2
Ԝ 0).
• “Sense solució” apareix a la pantalla de solucions quan no existeix cap
solució per una inequació (com ara [
2
< 0).
Com fer servir la funció Verificar
Verificar és una funció que podeu fer servir per verificar si una igualtat o
desigualtat d’entrada és vertadera (s’indica mitjançant Verdader) o falsa
(s’indica mitjançant Fals).
Podeu introduir les següents expressions per fer la una verificació al mode
Verificar.
• Igualtats o desigualtats que inclouen un operador relacional
Ͷൌ
ͳ, Ͷ്͵, ߨ͵, ͳʹأͷ, ͵ൈ ൏ ʹ ൈʹ, etc.
• Igualtats o desigualtats que inclouen múltiples operadors relacionals
ͳأͳ൏ͳͳ,
͵൏ߨ൏Ͷ, ʹ
ʹ
ൌʹʹൌͶ, ʹ͵ൌͷ്ʹͷൌͺ, etc.
Exemples de càlcul en el mode Vericar
Nota: Quan el resultat de l’avaluació vertader-fals d’una igualtat o
desigualtat que inclou un operador relacional sigui Verdader, premeu i
s’introduirà el costat dret de l’expressió avaluada com a següent línia.
Aquesta funció es pot fer servir per executar una avaluació vertader-fals
continuada d’una igualtat o desigualtat.
Realitzeu l’avaluació vertader-fals continuada de ሺ[ͳሻሺ[ͷሻൌ[
ʹ
[ͷ[
ͷi[
ʹ
[ͷ[ͷൌ[
ʹ
[ͷ
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Verificar, i després premeu
.
2. Introduïu
ݔͳ ݔͷ ൌݔ
ʹ
ݔͷݔͷ i després feu l’avaluació
vertader-fals.
([)1([)
5(=)* ([)
([) 5([)5
3. Premeu .
• Amb això introduireu
automàticament el costat dret de la
igualtat avaluada al pas 2.
4. Introduïu el costat dret de la nova igualtat (ݔ
ʹ
ݔͷ) per fer
l’avaluació vertader-fals.
([)6([)5
* Podeu seleccionar el símbol d’igualtat o desigualtat al menú que apareix
quan premeu .
Nota
• El resultat de la verificació farà que s’assigni 1 a la memòria Ans quan
sigui Verdader i 0 quan sigui Fals.
35
• En el mode Verificar, la calculadora realitza una operació matemàtica
amb l’expressió d’entrada i després mostra Verdader o Fals a partir del
resultat. Per aquest motiu, es pot produir un error de càlcul o bé és
possible que no es pugui mostrar un resultat matemàticament correcte
quan la expressió del càlcul d’entrada inclou un càlcul que s’acosta al
punt singular o al punt d’inflexió d’una funció, o quan l’expressió
d’entrada conté múltiples operacions de càlcul.
Important
• Algunes expressions provoquen un ERROR Sintaxi i no es poden
verificar.
• En una expressió en la qual hi hagi múltiples operadors relacionals no
orientats cap la mateixa direcció (exemple:
ͷأؤͶ) es produirà un
ERROR Sintaxi.
• En una expressió que inclogui ≠ juntament amb un dels elements
següents: <, >, ԛ, Ԝ (exemple:
Ͷ൏്ͺ) es produirà un ERROR
Sintaxi.
Càlculs de distribució
Podeu fer servir els següents procediments per a dur a terme set tipus
diferents de càlculs de distribució.
1. Premeu , seleccioneu la icona del mode Distribució, i després
premeu .
2. Al menú que apareixerà, premeu una de les tecles següents per
seleccionar un tipus de càlcul de distribució.
(DP Normal)
Densitat de probabilitat normal
(DA Normal)
Distribució acumulada normal
(Normal Inversa)
Distribució acumulada normal inversa
(DP Binomial)
Probabilitat binomial
(DA Binomial)
Distribució acumulada binomial
(DP Poisson)
Probabilitat de Poisson
(DA Poisson)
Distribució acumulada de Poisson
• Si heu seleccionat DP Normal, DA Normal o Normal Inversa com a
tipus de càlcul, aneu al pas 4 d’aquest procediment. Per qualsevol
altre tipus de càlcul, aneu al pas 3.
3. Al quadre de diàleg que apareix, seleccioneu un mètode d’entrada de
dades ([).
• Per introduir múltiples elements de dades de [ alhora, premeu
(Llista). Per introduir un element d’una sola dada, premeu
(Variable).
• Si abans heu seleccionat (Llista), en aquest moment apareixerà
una pantalla de llista per tal d’introduir els elements de dades de [.
4. Introduïu els valors de les variables.
• Les variables que requereixen l’entrada de dades dependran del
tipus de càlcul que hagueu seleccionat al pas 2 d’aquest
procediment.
5. Un cop hagueu introduït els valors de totes les variables, premeu .
36
• Amb això es mostraran els resultats de càlcul.
• Si premeu mentre es mostra un resultat de càlcul, tornareu a la
pantalla d’entrada de variables.
Nota
• Si heu seleccionat alguna cosa que no sigui “Llista” al pas 3 d’aquest
procediment, el resultat de càlcul es guardarà a la memòria Ans.
• La precisió del càlcul de distribució és de fins a sis dígits significatius.
Per modicar el tipus de càlcul de distribució: Premeu (Selec
tipus) i després seleccioneu el tipus de distribució que desitgeu.
Variables que admeten una entrada
Les variables de càlcul de distribució que admeten l’entrada de valors són
les següents.
DP Normal: [, ı, ȝ
DA Normal: Inf., Sup., ı, ȝ
Normal Inversa: Àrea, ı, ȝ (configuració de la cua sempre esquerra.)
DP Binomial, DA Binomial: [, 1, S
DP Poisson, DA Poisson: [, Ȝ
[: dades, ı: desviació estàndard (ɐ>Ͳ), ȝ, Ȝ: mitjana, Inf.: límit inferior, Sup.:
límit superior, Àrea: valor de la probabilitat (0 ԛ Àrea ԛ 1), 1: nombre
d’intents, S: probabilitat d’èxit (0 ԛ S ԛ 1)
Pantalla de llista
Podeu introduir fins a 45 mostres de dades per cada variable. Els resultats
de càlcul també es mostren a la pantalla de llista.
(1) Tipus de càlcul de distribució
(2) Valor a la posició actual del cursor
(3) Dades ([)
(4) Resultats de càlcul (P)
Per editar les dades: Desplaceu el cursor a la cel·la que conté les dades
que voleu editar, introduïu les noves dades i després premeu .
Per eliminar dades: Desplaceu el cursor a les dades que voleu eliminar i
després premeu .
Per inserir dades: Desplaceu el cursor a la posició a la qual voleu inserir
les dades, premeu (Editor)(Insereix fila), i després introduïu les
dades.
Per eliminar totes les dades: Premeu (Editor)(Esborrar tot).
Exemples de càlculs en el mode Distribució
Per calcular la densitat de probabilitat normal quan [ = 36, ı = 2, ȝ = 35
1. Feu servir les tecles següents per seleccionar DP Normal.
(Selec tipus)(DP Normal)
• Amb això apareixerà la pantalla
d’entrada de variables.
2. Introduïu els valors de [, ı i ȝ. 36235
3. Premeu .
• Amb això es mostraran els resultats de
càlcul. (S=)
ͲǤͳͲ͵ʹ͵Ͷ
• Si premeu de nou o premeu , tornareu a la pantalla d’entrada
de variables del pas 1 d’aquest procediment.
37
Nota: Podeu assignar a una variable la solució que s’estigui mostrant.
Mentre es mostra la solució, premeu i després la tecla que es
correspongui amb el nom de la variable a la qual ho voleu assignar.
Per calcular la probabilitat binomial de les dades {10, 11, 12, 13} quan 1 =
15 i S = 0,6
1. Feu servir les tecles següents per seleccionar DP Binomial.
(Selec tipus)(DP Binomial)
2. Com que voleu introduir quatre valors de dades ([), aquí heu de prémer
(Llista).
• Amb això es mostrarà la pantalla de llista.
3. Introduïu el valor de [. 10111213
4. Un cop hagueu introduït tots els valors, premeu .
• Amb això apareixerà la pantalla d’entrada de variables.
5. Introduïu els valors de 1 i S. 150.6
6. Premeu .
• Amb això tornareu a la pantalla de
llista, amb el resultat de càlcul de
cada valor de [ mostrat a la columna
P.
Si premeu tornareu a la pantalla d’entrada de variables del pas 4
d’aquest procediment.
Nota
• Si modifiqueu qualsevol valor d’[ al pas 6 del procediment anterior,
esborrareu tots els resultats de càlcul i tornareu al pas 2. En aquest cas,
tota la resta de valors d’[ (excepte el que hagueu modificat), i els valors
assignats a les variables 1 i S es quedaran igual. Això significa que
podeu repetir un càlcul modificant només un únic valor concret.
• A la pantalla de llista, podeu assignar el valor d’una cel·la a una variable.
Desplaceu el cursor de les cel·les a la cel·la que conté el valor que voleu
assignar, premeu , i després premeu la tecla que es correspongui al
nom de la variable desitjada.
• Si el valor introduït queda fora de l’interval permès, apareixerà un
missatge d’error. Quan el valor introduït per les dades corresponents
quedi fora de l’interval permès, apareixerà “ERROR” a la columna P de
la pantalla de resultats.
Com fer servir un full de càlcul
Per fer les operacions d’aquesta secció, primer haureu d’entrar al mode Full
de càlcul.
El mode Full de càlcul permet realitzar
càlculs en un full de càlcul de 45 files × 5
columnes (cel·les A1 a E45).
(1) Nombres de fila (1 a 45)
(2) Lletres de columna (A a E)
(3) Cursor de cel·les: Indica quina és la
cel·la actualment seleccionada.
(4) Quadre d’edició: Mostra el contingut de
la cel·la a la qual es troba actualment el
cursor de cel·les.
38
Important: Sempre que sortiu del mode Full de càlcul, que apagueu la
calculadora o que premeu la tecla , totes les entrades del full de càlcul
s’esborraran.
Com introduir i editar el contingut de les cel·les
Podeu introduir una constant o una fórmula a cada cel·la.
Constants: El valor d’una constant és fix un cop ha estat introduït. Una
constant pot ser un valor numèric o una fórmula de càlcul (com ara 7+3,
sen30, A1×2, etc.) que no porta al davant un signe d’igual (=).
Fórmula: Una fórmula que comença amb un signe d’igual (=), com ara
=A1×2, s’executa tal com està escrita.
Nota: L’entrada d’una constant a una cel·la consumirà 10 bytes de
memòria, independentment del número de caràcters introduïts. En el cas
d’una fórmula, podeu introduir fins a 49 bytes a cada cel·la. L’entrada d’una
fórmula a una cel·la requereix 11 bytes a més del número de bytes de les
dades reals de la fórmula.
Per mostrar la capacitat d’entrada restant: Premeu (Espai lliure).
Per introduir una constant i/o una fórmula a una cel·la
Ex. 1: A les cel·les A1, A2 i A3, introduïu les constants 7×5, 7×6 i A2+7
respectivament. Després, introduïu la següent fórmula a la cel·la B1:
=A1+7.
1. Desplaceu el cursor de cel·les a la cel·la A1.
2. Feu servir les següents tecles.
7576(A)7
3. Desplaceu el cursor de cel·les a la cel·la B1, i després feu servir les
tecles següents.
(=)(A)7
Nota: Podeu especificar si una fórmula del quadre d’edició s’ha de mostrar
tal com és o com el valor del resultat de càlcul.
Per editar les dades existents a una cel·la
1. Desplaceu el cursor de cel·les a la cel·la que contingui les dades que
voleu editar, i després premeu (Editar cel·la).
• El contingut de la cel·la del quadre d’edició canviarà l’alineació de la
dreta a l’esquerra. Apareixerà un cursor de text al quadre d’edició
per tal de poder editar el seu contingut.
2. Feu servir i per desplaçar el cursor pel contingut de la cel·la, i
editeu-lo com calgui.
3. Per finalitzar i aplicar les modificacions, premeu .
Per introduir un nom de referència d’una cel·la mitjançant l’ordre
Escollir cel·la
L’ordre Escollir cel·la es pot fer servir en lloc de l’entrada d’un nom de
referència manual (com ara A1) mitjançant una operació de tecla per
seleccionar i introduir una cel·la que vulgueu utilitzar com a referència.
Ex. 2: Per continuar amb l’ex. 1, introduïu la següent fórmula a la cel·la B2:
=A2+7.
1. Desplaceu el cursor a la cel·la B2.
2. Feu servir les següents tecles.
39
(=)(Escollir cel·la)
7
Referències de cel·la relativa i absoluta
Hi ha dos tipus de referència de cel·la: relativa i absoluta.
Referència de cel·la relativa: La referència de cel·la (A1) en una fórmula
com ara =A1+7 és una referència relativa, el que vol dir que canvia en
funció de la cel·la a la qual es troba la fórmula. Si la fórmula =A1+7 es troba
originalment a la cel·la B1, per exemple, en copiar-la i després enganxar-la
a la cel·la C3 s’introduirà =B3+7 a la cel·la C3. En aquesta operació de
copiar i enganxar, es desplaça la fórmula una columna (de la B a la C) i
dues files (de la 1 a la 3), i per tant la referència de cel·la relativa A1 de la
fórmula canvia a B3. Si el resultat d’una operació de copiar i enganxar fa
que el nom de referència relativa d’una cel·la es modifiqui a quelcom fora
de l’interval de les cel·les del full de càlcul, la lletra de la columna i/o el
número de la fila corresponents seran substituïts per un signe d’interrogació
(?), i es mostrarà “ERROR” com a contingut de la cel·la.
Referència de cel·la absoluta: Si voleu que la fila o la columna, o totes
dues parts del nom d’una referència de cel·la es mantinguin igual,
independentment d’on les copieu, heu de crear un nom de referència de
cel·la absoluta. Per crear una referència de cel·la absoluta, escriviu un
signe de dòlar () davant del nom de la columna i/o del número de fila.
Podeu fer servir una de les tres referències de cel·la absoluta que hi han:
columna absoluta amb fila relativa (A1), columna relativa amb fila
absoluta (A1) o fila i columna absolutes (A1).
Per introduir el símbol de referència de cel·la absoluta (
)
En introduir una fórmula en una cel·la, premeu ().
Per retallar i enganxar dades del full del càlcul
1. Desplaceu el cursor a la cel·la que contingui les dades que voleu
retallar, i després premeu (Tallar i enganx).
• Amb això deixareu l’operació d’enganxar a l’espera. Per cancel·lar
l’espera de l’operació d’enganxar, premeu .
2. Desplaceu el cursor a la cel·la on voleu enganxar les dades que
acabeu de retallar, i després premeu .
• En enganxar les dades, s’esborraran simultàniament les dades de la
cel·la on hagueu fet l’operació de retallar, i es cancel·larà
automàticament l’espera de l’operació d’enganxar.
Nota: En el cas d’una operació retallar i enganxar, les referències de cel·la
no canvien en enganxar-les, independentment de si són relatives o
absolutes.
Per copiar i enganxar dades del full del càlcul
1. Desplaceu el cursor a la cel·la que contingui les dades que voleu
copiar, i després premeu (Copiar i enganx).
• Amb això deixareu l’operació d’enganxar a l’espera. Per cancel·lar
l’espera de l’operació d’enganxar, premeu .
2. Desplaceu el cursor a la cel·la on voleu enganxar les dades que
acabeu de copiar, i després premeu .
40
• L’espera de l’operació d’enganxar es mantindrà activa fins que
premeu ; per tant, podeu enganxar les dades copiades en altres
cel·les, si voleu.
Nota: Quan copieu el contingut d’una cel·la que conté una fórmula amb
una referència relativa, aquesta referència relativa canviarà en funció de la
ubicació de la cel·la on s’enganxi el contingut.
Per eliminar dades introduïdes en una cel·la concreta
Desplaceu el cursor a la cel·la que conté les dades que voleu eliminar i
després premeu .
Per eliminar el contingut de totes les cel·les del full de càlcul
Premeu (Esborrar tot).
Com fer servir les variables (A, B, C, D, E, F, M, [, \)
Podeu fer servir per assignar el valor d’una cel·la a una variable. També
podeu fer servir (RECALL) per introduir el valor assignat a una
variable en una cel·la.
Com fer servir les ordres especials del mode Full de
càlcul
En el mode Full de càlcul, es poden fer servir les ordres següents dintre de
les fórmules o les constants. Aquestes ordres es troben al menú que
apareix en prémer .
Min(
Retorna el mínim dels valors d’un interval concret de cel·les.
Sintaxi: Min(cel·la inicial:cel·la final)
Max(
Retorna el màxim dels valors d’un interval concret de cel·les.
Sintaxi: Max(cel·la inicial:cel·la final)
Mean(
Retorna la mitjana dels valors d’un interval concret de cel·les.
Sintaxi: Mean(cel·la inicial:cel·la final)
Sum(
Retorna el sumatori dels valors d’un interval concret de cel·les.
Sintaxi: Sum(cel·la inicial:cel·la final)
Ex. 3: Per continuar amb l’ex. 1, introduïu la fórmula =Sum(A1:A3), la qual
calcularà el sumatori de les cel·les A1, A2 i A3, i el col·locarà ala cel·la A4.
1. Desplaceu el cursor de cel·les a la cel·la A4.
2. Introduïu =Sum(A1:A3).
(=);Suma)
(A)(:)(A)
3. Premeu .
Introducció massiva de la mateixa fórmula o constant
en vàries cel·les
Podeu fer servir els procediments d’aquesta secció per a introduir la
mateixa fórmula o constant en una sèrie concreta de cel·les. Feu servir
l’ordre Omplir fórmula per introduir massivament una fórmula, o Omplir valor
per introduir massivament una constant.
Nota: Si la fórmula o la constant introduïdes contenen una referència
relativa, aquesta referència relativa s’introduirà d’acord amb la cel·la
superior esquerra de l’interval especificat. Si la fórmula o la constant
41
introduïdes contenen una referència absoluta, aquesta referència absoluta
s’introduirà a totes les cel·les de l’interval especificat.
Per introduir massivament la mateixa fórmula en una sèrie de cel·les
Ex. 4: Per continuar amb l’ex. 1, introduïu massivament en les cel·les B1,
B2 i B3 una fórmula que dobli el valor de la cel·la de l’esquerra i que
després resti 3.
1. Desplaceu el cursor a la cel·la B1.
2. Premeu (Omplir fórmula).
• Així es mostrarà el quadre de diàleg Omplir fórmula.
3. A la fila “Fórmul”, introduïu la fórmula “=2A1–3”:
2(A)3.
• No cal introduir el símbol d’igual (=) al principi.
4. Desplaceu la part destacada a la línia “Rang” i especifiqueu B1:B3 com
a interval d’entrada massiva.
5. Per aplicar l’entrada, premeu .
• Amb això introduireu =2A1–3 en la
cel·la B1, =2A2–3 en la cel·la B2 i
=2A3–3 en la cel·la B3.
Per introduir massivament la mateixa constant en una sèrie de cel·les
Ex. 5: Per continuar amb l’ex. 4, introduïu massivament en les cel·les C1,
C2 i C3 els valors que tripliquin els de les cel·les de l’esquerra.
1. Desplaceu el cursor de cel·les a la cel·la C1.
2. Premeu (Omplir valor).
• Així es mostrarà el quadre de diàleg Omplir valor.
3. A la línia “Valor”, introduïu la constant B1×3: (B)3.
4. Desplaceu la part destacada a la línia “Rang” i especifiqueu C1:C3
com a interval d’entrada massiva.
5. Per aplicar l’entrada, premeu .
• Amb això introduireu els valors de
cada resultat de càlcul en les cel·les
C1, C2 i C3.
Recàlcul
Auto càlcul és un element de configuració. Segons quin sigui el contingut
del full de càlcul, el recàlcul automàtic pot trigar molt en realitzar-se. Quan
Auto càlcul està desactivat (Off), haureu d’executar el recàlcul manualment
quan calgui.
Per realitzar el recàlcul manualment: Premeu (Recalcular).
Constants científiques
Aquesta calculadora porta 47 constants científiques integrades.
Exemple: Per introduir la constant científica c
0
(velocitat de la llum en el
buit) i mostrar el seu valor
42
1. Premeu (CONST) per mostrar
un menú de categories de constants
científiques.
2. Premeu (Universal) per mostrar un
menú de constants científiques de la
categoria Universal.
3. Premeu (c
0
).
ʹͻͻͻʹͶͷͺ
• Els valors es basen en les recomanacions de CODATA (2010).
Conversió mètrica
Podeu fer servir les ordres de conversió mètrica per convertir una unitat de
mesura en una altra.
Exemple: Per convertir 5 cm a polzades (E Línia/S Línia)
1. Introduïu el valor que voleu convertir i visualitzeu el menú de conversió
mètrica.
5(CONV)
2. En el menú de categories de conversió que apareix, seleccioneu
“Longitud”.
(Longitud)
3. Seleccioneu l’ordre de conversió centímetres-a-polzades i després feu
la conversió.
(cmin)
Nota
• Les dades de la fórmula de conversió es basen en “NIST Special
Publication 811 (2008)”.
• L’ordre Jcal fa la conversió de valors a una temperatura de 15 °C.
Errors
La calculadora mostrarà un missatge d’error sempre que es produeixi algun
error per qualsevol motiu durant un càlcul. Mentre es mostra un missatge
d’error, premeu o per tornar a la pantalla de càlcul. El cursor
s’ubicarà a la posició a la qual s’ha produït l’error, a punt per l’entrada.
Per esborrar el missatge d’error: Mentre es mostra un missatge d’error,
premeu per tornar a la pantalla de càlcul. Tingueu en compte que amb
això també esborrareu el càlcul que contenia l’error.
Missatges d’error
ERROR Càlcul
• El resultat intermedi o final del càlcul que esteu realitzant supera
l’interval de càlcul permès.
• La vostra entrada supera l’interval d’entrada permès (especialment quan
es fan servir funcions).
43
• El càlcul que esteu realitzant conté una operació matemàtica no
permesa (com ara una divisió entre zero).
ĺ Comproveu els valors d’entrada, reduïu el número de dígits, i torneu a
provar.
ĺ Quan utilitzeu la memòria independent o una variable com a argument
d’una funció, assegureu-vos que la memòria o el valor de la variable
es trobin dins de l’interval permès per a la funció.
ERR Desbordament
• El càlcul que esteu realitzant supera la capacitat d’apilament numèric o
d’apilament d’ordres.
• El càlcul que esteu realitzant ha fet superar la capacitat d’apilament de
matrius o vectors.
ĺ Simplifiqueu l’expressió de càlcul per tal que no superi la capacitat
d’apilament.
ĺ Proveu de subdividir el càlcul en dues o més parts.
ERROR Sintaxi
• Hi ha un problema amb el format del càlcul que esteu realitzant.
ERROR Argument
• Hi ha un problema amb l’argument del càlcul que esteu realitzant.
ERROR Dimensió (només als modes Matrius i Vectors)
• La matriu o el vector que intenteu utilitzar en un càlcul s’ha introduït
sense especificar la seva dimensió.
• Esteu intentant fer un càlcul amb matrius o vectors les dimensions dels
quals no permeten aquest tipus de càlcul.
ĺ Especifiqueu la dimensió de la matriu o el vector i després feu el
càlcul de nou.
ĺ Comproveu les dimensions especificades per a les matrius o vectors
per veure si són compatibles amb el càlcul.
ERROR Variable (només per la funció SOLVE)
• Un intent d’executar SOLVE per a l’entrada d’una expressió sense cap
variable inclosa.
ĺ Introduïu una expressió que inclogui una variable.
Impos resoldre (només per la funció SOLVE)
• La calculadora no pot obtenir cap solució.
ĺ Comproveu si hi ha errors a l’equació introduïda.
ĺ Introduïu un valor per la variable de la solució que estigui a la vora de
la solució esperada i proveu de nou.
ERROR Rang
• Un intent de generar una taula numèrica al mode Taula amb unes
condicions que fan superar el nombre màxim de files permeses.
• Durant l’entrada massiva en el mode Full de càlcul, heu introduït
quelcom a Rang que està fora de l’interval permès o és un nom de cel·la
que no existeix.
ĺ Restringiu l’interval de càlcul de la taula modificant els valors de Inici,
Fi i Pas, i proveu de nou.
ĺ A Rang, introduïu un nom de cel·la que estigui dintre de l’interval de
A1 fins a E45, i feu servir la sintaxi: “A1:A1”.
Temps esgotat
• El càlcul diferencial o integral actual finalitza sense que es compleixi la
condició final.
ĺ Intenteu augmentar el valor de WRO. Tingueu en compte que amb això
també reduireu la precisió de la solució.
ERROR Redundant (només per al mode Full de càlcul)
44
• Hi ha una referència redundant (com ara “=A1” a la cel·la A1) en el full
de càlcul.
ĺ Modifiqueu el contingut per tal d’eliminar les referències redundants.
ERROR Memòria (només per al mode Full de càlcul)
• Esteu intentant introduir dades que superen la capacitat màxima
d’entrada (1700 bytes).
• Esteu intentant introduir dades que tenen com a resultat una cadena
referències de cel·la consecutives (com ara la cel·la A2 amb referència a
la cel·la A1, la cel·la A3 amb referència a la cel·la A2…, etc.). Aquest
tipus d’entrada sempre farà que es generi aquest error, encara que no
s’hagi superat la capacitat de memòria (1700 bytes).
• S’ha superat la capacitat de memòria perquè heu copiat una fórmula
que inclou una referència de cel·la relativa, o perquè heu introduït
massivament fórmules que fan servir referències de cel·la relatives.
ĺ Esborreu les dades que no calguin i introduïu les dades de nou.
ĺ Minimitzeu l’entrada que té com a resultat una cadena de referències
de cel·la consecutives.
ĺ Escurceu la fórmula que voleu copiar o les fórmules que voleu
introduir massivament.
Abans de pensar que la calculadora no
funciona correctament...
Tingueu en compte que hauríeu de fer còpies separades de les dades
importants abans de dur a terme aquests passos.
1. Comproveu l’expressió de càlcul per tal d’assegurar-vos que no conté
cap error.
2. Assegureu-vos que esteu fent servir el mode correcte per al tipus de
càlcul que voleu dur a terme.
3. Si els passos anteriors no corregeixen el problema, premeu la tecla .
• Així fareu que la calculadora executi una rutina que verifica si les
funcions de càlcul estan operant correctament. Si la calculadora
descobreix alguna anomalia, inicialitzarà automàticament el mode de
càlcul i esborrarà el contingut de la memòria.
4. Torneu al mode de càlcul i la configuració inicials (excepte la
configuració de Idioma i Contrast) fent la següent operació:
(RESET)(Ajustar dades)(Si).
Com canviar la pila
Quan la pila estigui baixa notareu que el contrast de la pantalla disminueix,
encara que l’ajusteu, o veureu que les imatges no apareixen en pantalla
immediatament després d’encendre la calculadora. Si passa això, canvieu
la pila i poseu una de nova.
Important: En treure la bateria, tot el contingut de la memòria de la
calculadora s’esborrarà.
45
1. Premeu (OFF) per apagar
la calculadora.
• Per assegurar-vos que no
enceneu la calculadora
accidentalment mentre canvieu
la pila, feu lliscar la carcassa
dura per la part frontal de la
calculadora.
2. Retireu els cargols i la tapa de la
part posterior de la calculadora.
3. Traieu la pila i després col·loqueu
una pila nova amb els extrems
positiu (+) i negatiu (−)
correctament orientats.
4. Torneu a posar la tapa.
fx-570SP X II fx-991SP X II
5. Inicialitzeu la calculadora: (RESET)(Iniciar tot)(Si).
• No oblideu dur a terme el pas anterior!
Informació tècnica
Interval i precisió de càlcul
Interval de càlcul
±1 × 10
-99
a ±9,999999999 × 10
99
o 0
Nombre de dígits per als
càlculs interns
15 dígits
Precisió
En general, ±1 en el 10è. dígit d’un càlcul únic.
La precisió de la visualització exponencial es de
±1 en el dígit menys significatiu. Els errors
s’acumulen en el cas de càlculs consecutius.
Intervals d’entrada per al càlcul de funcions i precisió
Funcions Interval d’entrada
sen[
cos[
Graus
sexag (D)
0 ԛ |[| < 9 × 10
9
Radian
0 ԛ |[| < 157079632,7
Grau
centesimal
0 ԛ |[| < 1 × 10
10
tan[
Graus
sexag (D)
Igual que sen[, excepte quan |[| = (2Q−1) ×
90.
Radian
Igual que sen[, excepte quan |[| = (2Q−1) ×
ʌ/2.
Grau
centesimal
Igual que sen[, excepte quan |[| = (2Q−1) ×
100.
Arcsen[,
Arccos[
0 ԛ |[| ԛ 1
Arctan[ 0 ԛ |[| ԛ 9,999999999 × 10
99
46
senh[, cosh[ 0 ԛ |[| ԛ 230,2585092
Arcsenh[ 0 ԛ |[| ԛ 4,999999999 × 10
99
Arccosh[ 1 ԛ [ ԛ 4,999999999 × 10
99
tanh[ 0 ԛ |[| ԛ 9,999999999 × 10
99
Arctanh[ 0 ԛ |[| ԛ 9,999999999 × 10
-1
log[, ln[ 0 < [ ԛ 9,999999999 × 10
99
10
[
-9,999999999 × 10
99
ԛ [ ԛ 99,99999999
H
[
-9,999999999 × 10
99
ԛ [ ԛ 230,2585092
ݔ
0 ԛ [ < 1 × 10
100
[
2
|[| < 1 × 10
50
[
-1
|[| < 1 × 10
100
; [ ≠ 0
ݔ
͵
|[| < 1 × 10
100
[!0 ԛ [ ԛ 69 ([ és un enter)
QPU
0 ԛ Q < 1 × 10
10
, 0 ԛ U ԛ Q (Q, U són enters)
1 ԛ {Q!/(Q−U)!} < 1 × 10
100
QCU
0 ԛ Q < 1 × 10
10
, 0 ԛ U ԛ Q (Q, U són enters)
1 ԛ Q!/U! < 1 × 10
100
o 1 ԛ Q!/(Q−U)! < 1 × 10
100
Pol([, \)
|[|, |\| ԛ 9,999999999 × 10
99
ݔ
ʹ
ݕ
ʹ
ԛ 9,999999999 × 10
99
Rec(U, ș)
0 ԛ U ԛ 9,999999999 × 10
99
ș: Igual que sen[
°’ ”
|D|, E, F < 1 × 10
100
; 0 ԛ E, F
El valor dels segons mostrat en pantalla està subjecte a
un error de ±1 en el segon lloc decimal.
ιǯdz
|[| < 1 × 10
100
Conversions Decimal ļ Sexagesimal
0°0’0” ԛ |[| ԛ 9999999°59’59”
[
\
[ > 0: -1 × 10
100
< \log[ < 100
[ = 0: \ > 0
[ < 0: \ = Q,
݉
ʹ݊ͳ
(P, Q són enters)
No obstant això: -1 × 10
100
< \log |[| < 100
ݕ
ݔ
\ > 0: [ ≠ 0, -1 × 10
100
< 1/[ log\ < 100
\ = 0: [ > 0
\ < 0: [ = 2Q+1,
ʹ݊ͳ
݉
(P ≠ 0; P, Q són enters)
No obstant això: -1 × 10
100
< 1/[ log |\| < 100
47
D
E
F
El total d’enter, numerador i denominador ha de ser de 10
dígits o menys (inclòs el símbol del separador).
RanInt#(D, E) D < E; |D|, |E| < 1 × 10
10
; E − D < 1 × 10
10
MCD(D, E)|D|, |E| < 1 × 10
10
(D, E són enters)
MCM(D, E)0 ԛD, E < 1 × 10
10
(D, E són enters)
Simp Q 1 ԛ Q ԛ 9999 (Q és un enter)
• La precisió és bàsicament la mateixa que la descrita a la secció “Interval
i precisió de càlcul” anterior.
• Les funcions de tipus [
\
, ݕ
ݔ
,
͵
, [!, QPU, QCU requereixen un càlcul intern
consecutiu, i això pot provocar l’acumulació dels errors que s’hagin
produït a cada càlcul.
• L’error és acumulatiu i tendeix a ser gran a la vora del punt d’inflexió i el
punt singular d’una funció.
• L’interval de resultats de càlcul que es pot mostrar en format ʌ quan s’ha
seleccionat E Mat/S Mat a l’opció Entrada/Sortida del menú de
configuració és |[| < 10
6
. Tingueu en compte, però, que un error de
càlcul intern pot fer que sigui impossible mostrar alguns resultats de
càlcul en format ʌ. També pot fer que els resultats de càlcul que haurien
d’aparèixer en format decimal apareguin en format ʌ.
Especicacions
Requisits elèctrics:
fx-570SP X II: Pila model AAA R03 (UM-4) × 1
fx-991SP X II: Pila solar incorporada; pila de botó LR44 × 1
Vida útil aproximada de la pila:
2 anys (amb una hora de funcionament al dia)
Consum elèctric: 0,0006 W (fx-570SP X II)
Temperatura de funcionament: 0 °C a 40 °C
Dimensions:
fx-570SP X II: 13,8 (Al) × 77 (Am) × 165,5 (Pr) mm
fx-991SP X II: 11,1 (Al) × 77 (Am) × 165,5 (Pr) mm
Pes aproximat:
fx-570SP X II: 100 g inclosa la pila
fx-991SP X II: 90 g inclosa la pila
ŶŶ Preguntes freqüents ŶŶ
Com puc canviar al format decimal un resultat en format de fracció
generat per una operació de divisió?
ĺ Mentre es mostra el resultat de càlcul en format de fracció, premeu
. Si voleu que els resultats de càlcul apareguin inicialment com a
valors decimals, canvieu l’opció Entrada/Sortida del menú de
configuració a E Mat/S Decimal.
Quina és la diferència entre la memòria Ans, la memòria PreAns, la
memòria independent i la memòria variable?
ĺ Cadascun d’aquests tipus de memòria actua com un “contenidor”
d’emmagatzematge temporal d’un únic valor.
Memòria Ans: Guarda el resultat del darrer càlcul realitzat. Feu servir
aquesta memòria per emportar-vos el resultat d’un càlcul al següent.
Memòria PreAns: Guarda el resultat del càlcul anterior al darrer. La
memòria PreAns només es pot fer servir en el mode Calcular.
48
Memòria independent: Feu servir aquesta memòria per totalitzar els
resultats de càlculs múltiples.
Variables: Aquesta memòria us servirà quan hagueu d’utilitzar el
mateix valor vàries vegades en un o més càlculs.
Quina tecla es fa servir per anar des del mode Estadística o el mode
Taula a un mode on sigui possible fer càlculs aritmètics?
ĺ Premeu (Calcular).
Com fer que la calculadora torni a la seva conguració inicial
predeterminada?
ĺ Feu la següent operació per inicialitzar la calculadora (excepte la
configuració d’Idioma i Contrast): (RESET)(Ajustar
dades)(Si).
Quan faig un càlcul d’una funció, per què obtinc un resultat de càlcul
completament diferent del d’un model més antic de calculadora
CASIO?
ĺ Amb un model que tingui visualització de llibre de text natural, a
l’argument d’una funció a la qual hi hagin parèntesis s’ha de fer servir
al parèntesi de tancament. Si no premeu després de l’argument
per a tancar el parèntesi, s’inclouran expressions o valors no desitjats
dins de l’argument.
Exemple: (sen 30) + 15 (Unitat angular: Graus sexag (D))
Model més antic (S-V.P.A.M.):
3015
ͳͷǤͷ
Model amb visualització de llibre de text
natural:
(E Línia/S Línia) 3015
ͳͷǤͷ
Si no premeu aquí tal com es mostra a baix es calcularà sen 45.
3015
ͲǤͲͳͲͺͳʹ
49
/